548.- Avui la meva estimada Mercè fa 65 anys i, és clar, no em podia estar callat.
I no perquè 65 sigui una edat especialment important. Per mi, fer anys sempre ha estat motiu d’alegria. Cada aniversari és una oportunitat per celebrar que hi som, que continuem compartint camí i que encara ens queden moltes coses per viure.
Però fer 65 anys va molt més enllà d’un número. És fer un pas endavant, tancar una etapa i començar-ne una altra amb una llibertat diferent. És la jubilació, encara que tu ja fa un parell d’anys que li vas agafar avantatge, però sobretot és tenir el privilegi de mirar enrere i adonar-te de tot el que has construït, de tot el que has donat i de totes les persones que has estimat i que t’estimen.
I si hi ha una cosa que m’emociona especialment dels 65 és pensar que ara comença una etapa en què el temps és una mica més nostre. Un temps per gaudir, per fer coses sense mirar tant el rellotge, per continuar descobrint món, per riure, per compartir moments amb la família i els amics i, sobretot, per continuar fent camí junts.
Perquè, al final, els anys no són importants pel número que posa al DNI, sinó per tot el que hi ha al darrere. I tu en portes 65 plens de vida, d’experiències, d’amor, de família i de moments que ens han anat convertint en qui som.
De moments dolents també, perquè la vida no sempre ens ho ha posat fàcil, però també aquests moments ens han fet més forts. No per oblidar-los, sinó perquè ens han ensenyat a valorar encara més els bons, a gaudir-los més intensament i a entendre que, al final, són aquests els que realment importen.
I mira… avui ja ets més gran que jo! 😂 Encara que tranquil·la, que d’aquí no gaire ens tornarem a ajuntar.
Per molts anys, Mercè. ❤️
I que aquests 65 siguin només el començament d’una etapa encara més bonica. Una etapa per viure-la amb calma, per gaudir de cada moment i per continuar acumulant records dels que, quan siguem molt més grans, ens farà molta il·lusió recordar.