547.- Teníem un viatge pendent que vam haver d’anul·lar fa un parell d’anys per causes que ara no venen al cas, però aquesta vegada sí que l’hem pogut fer. Hem visitat el Mont-Saint-Michel, Normandia i alguns altres indrets que teníem moltes ganes de conèixer.
No m’estendré gaire parlant del país, de l’actitud d’alguns francesos (que també tindria tema), i encara menys de com de car està tot o dels horaris que fa aquesta gent. Prefereixo parlar del que realment m’importa, haver compartit aquests nou dies amb la meva família.
I, sobretot, de tot el que hem pogut explicar a l’Aimar sobre el que va passar a Normandia durant la Segona Guerra Mundial i, especialment, sobre el Dia D.
I no perquè siguem uns apassionats de les guerres ni de tot el que les envolta, tot el contrari. Ho hem fet perquè l’Aimar pugui entendre que, al llarg de la història, l’ésser humà ha estat massa sovint obsessionat amb voler el que tenen els altres, sense valorar ni gaudir prou del que tenim nosaltres. I perquè entengui la sort que tenim d’haver nascut i viscut en una època i en un lloc on, afortunadament, no hem hagut de viure horrors com els que van patir aquells joves.
Hem fet moltes fotos, potser massa, però ja ens coneixeu i, a l’hora d’escollir-ne una per acompanyar aquesta crònica, m’ha costat molt decidir-me, però, sens dubte, em quedo amb aquesta.
L’Aimar, davant d’una imatge del desembarcament, observant aquells soldats que avancen cap a una platja sense saber quin serà el seu destí.
Potser ell encara és massa petit per entendre tot el que representa aquesta fotografia, però espero que algun dia, quan sigui gran, recordi aquell moment i entengui la lliçó que hi ha al darrere.
Una gran lliçó d’història, però, sobretot, una gran lliçó de valors. ❤️