543.- Avui torna a ser 24 de juny i, com cada any, el calendari m’avisa que hi ha un fet que hem de celebrar, encara que hi ha dates que no s’obliden, persones que les fan especials per sempre i, sobretot, perquè és el cor l’encarregat de posar-me al dia d’aquest aniversari.
Avui l’Aimar fa 9 anys.
I si l’any passat parlava de tot el que representa, aquest any prefereixo explicar una cosa diferent, com el veig jo.
En el dia a dia, el veig corrent cap al parc sense mirar enrere, com si el món l’esperés. Els dijous el veig damunt la bicicleta, concentrat, valent, caient i tornant-se a aixecar com si fos la cosa més normal del món. Amb la moto, el veig que, a poc a poc, va agafant els valors que ofereix tot el que comporta el Trial. I sempre, sempre, a l’escola, al parc, amb la bici i amb la moto, el veig amb els amics, rient fort, compartint, fent d’aquells moments petits records que un dia seran grans.
Però també veig aquells instants que potser passen més desapercebuts: quan s’esforça, quan aprèn a perdre, quan s’empassa una llàgrima i continua i, és aquí, on es construeix la persona que serà.
Aquest any ha fet un pas endavant. No només perquè és més alt o més fort, sinó perquè dins seu hi ha més coratge, més amistat i més ganes de viure.
I sabeu una cosa? Jo també he canviat des que ell hi és.
Perquè ser el seu avi no és només un regal… és una aventura. Una d’aquelles que no s’acaben, que sempre tenen un “demà més i millor”.
I sí, encara m’emociona quan diu que amb mi està a gust, perquè jo, amb ell, hi estic immensament.
Així que avui no li desitjaré només un bon aniversari. Li desitjaré camins, rialles, reptes, caigudes i victòries. Li desitjaré amics, família i moments d’aquells que no s’expliquen, només es viuen. I, sobretot, li desitjaré que sigui feliç i que no deixi mai de ser qui és.
Per molts anys, Aimar!!!
Ah! I moltes felicitats als pares pel seu desè aniversari de noces!
L’avi Víctor.