528.- Sovint diem que els germans són els nostres primers amics i és veritat, però, potser sense adonar-nos-en, deixem en un segon pla aquells altres companys de camí que també han format part dels nostres primers records, els cosins, en aquest cas, els Bordonau.
Amb vosaltres vam compartir jocs improvisats, tardes eternes a La Floresta, secrets a mitja veu i rialles que encara avui ressonen dins nostre. L’amistat entre cosins és una amistat especial, neix del mateix arbre familiar, però creix amb la llibertat d’una complicitat triada.
Potser no ens veiem cada dia, potser la vida ens porta per camins diferents, però sempre hi ha aquest fil invisible que ens uneix i que ens retorna, una vegada i una altra, a aquell espai segur que és la família. Per això és tan important trobar-nos, encara que sigui només un cop l’any.
Enmig d’agendes plenes i compromisos constants, reservar un dia per retrobar-nos no és només qüestió d’organització, és una declaració d’intencions, és dir-nos que ens importem, que volem continuar formant part els uns de la vida dels altres.
Cadascú és com és, amb les seves maneres, les seves històries i els seus ritmes. Però abans que res, som cosins i quan hi ha afecte de veritat, la resta és secundària.
Potser no hi erem tots, però no han faltat les dues iaies, que amb 95 i 98 anys encara continuen tenint corda. Hem rigut, hem recordat anècdotes que crèiem oblidades, ens hem emocionat sense dissimular… i, sobretot, hem sentit que això no s’ha de perdre.
Que aquesta trobada no sigui una excepció, sinó una tradició (com ja ve sent els darrers anys). Que no deixem que el temps esborri allò que ens fa únics, la nostra història compartida.
Família, us estimo. ❤️