531.- Hi ha moments que, per molt que els esperis, no deixen de ser profundament emocionants.
Al Trial de Llagostera vam viure un d’aquests moments. Per primera vegada competíem junts tres generacions: avi, aita i net. I, com no podia ser d’una altra manera, cap allà ens hi vam desplaçar tota la família per compartir plegats un dia que sabíem que seria especial.
A més, aquesta vegada també ens acompanyava compartint aquesta experiència amb nosaltres tres, el meu millor amic dins del món del Trial des de fa més de 35 anys, el meu estimat Manolo Iborra.
Feia temps que somiava amb aquest moment. Potser hi havia hagut altres oportunitats, però no va ser fins a Llagostera que finalment ens vam inscriure tots tres junts. I la veritat és que tot té una explicació.
Al llarg de l’any hi ha molts trials, però els que organitzen la Marina i el Jordi al capdavant del Motoclub A Roda tenen alguna cosa especial. Hi posen tant de cor i tanta estima que es nota en cada detall. Sí, les zones són importants i tots volem que estiguin ben pensades, però els anys et fan veure que un Trial és molt més que això.
I potser també penso en el meu nét Aimar. M’agradaria que ell pogués valorar no només els muntatges i les zones, sinó tot el que hi ha al darrere: la feina, la dedicació i, sobretot, la bona gent que ho fa possible.
Per acabar-ho d’arrodonir, també es donaven totes les condicions perquè l’Aimar pogués tornar a rodar amb molts dels seus amics del Trial. Han fet una colla molt maca, i em fa immensament feliç veure com es busquen per jugar al que tant m’agrada a mi: fer Trial.
La competició en si mateixa, tot i que era gairebé el de menys, va ser exactament allò que esperes d’un Trial organitzat amb passió. Tot i les dificultats i les traves administratives que sovint venen del mateix lloc, la força i les ganes de la gent que ho organitza fan que el resultat final sigui d’allò més positiu que et pots trobar.
És evident que tant l’Asier com jo hauríem pogut fer el nivell verd, però aquesta vegada no anava d’això. Anava d’anar junts, de compartir traçades, comentaris i rialles en un ambient immillorable.
I sí… tornarem a Llagostera. I tant que hi tornarem.