538.- Avui escric emprenyat i no és només pel que vaig veure ahir, és perquè cada dia tinc més clar que hi ha gent que viu com si el carrer fos un abocador i la resta haguéssim de suportar la seva merda.
Ahir al matí, circulant per Barcelona, vaig veure el conductor d’una furgoneta pelant-se una taronja i llençant totes les pells per la finestra, en plena Gran Via, amb una tranquil·litat insultant, com si fos el més normal del món.
Hores més tard, un altre va començar a tirar boles de paper per la finestra del cotxe. I després un altre encara més guarro, va decidir buidar el cendrer directament a la calçada, així, sense cap mena de vergonya.
Per rematar-ho, en un semàfor vaig veure una paperera completament ocupada per una bossa d’escombraries plena. Ni separar residus, ni civisme, ni res. La llei del “ja ho recollirà algú”.
I el pitjor és que això no passa només a Barcelona, a la muntanya és exactament igual o encara pitjor. Tant si hi vaig caminant com amb la trialera, sempre em trobo la mateixa porqueria: llaunes, plàstics, ampolles, bosses, brutícia escampada per tot arreu. Després, això sí, alguns encara tenen la barra de dir que els culpables de la merda a la muntanya és la que deixem els trialers.
No! Els culpables són els porcs, els incívics, la gent que no respecta absolutament res perquè viu pensant que el món és seu i que darrera ja vindrà algú a netejar-los les misèries.
Jo m’estimo Barcelona i m’estimo la muntanya, i precisament per això em rebenta veure com cada dia hi ha més gent que s’ho passa tot pel forro.
Ahir vaig arribar a casa amb unes ganes terribles de denunciar-ho tot, però al final només em queda això, escriure-ho aquí.
Potser no servirà de res, però almenys que quedi clar que alguns ja n’estem fins als ous de tanta deixadesa i tanta falta de respecte.