550.- Jo entenc que tenim unes infraestructures de trens i carreteres que, en molts casos, deixen molt a desitjar. I entenc perfectament que el transport de mercaderies s’ha de fer, en bona part, per carretera i que els camions són imprescindibles per a la nostra economia. Però, noi, des que van desaparèixer els peatges, circular per les autopistes s’ha convertit en un autèntic martiri, sobretot per la quantitat de camions que hi circulen i, especialment, pels avançaments interminables entre ells.
I aquí és on em faig una pregunta. No hi hauria alguna manera de regular o prohibir els avançaments dels camions quan una autopista només té dos carrils de circulació?
Perquè el problema no és que un camió avanci. El problema és com ho fa, el temps que necessita per fer-ho i, sobretot, els riscos que pot generar.
Primer, molts es posen a l’esquerra, encenen l’intermitent i sembla que la resta dels que circulen per l’autopista hàgim de desaparèixer. Tant els fa si tu vens pel carril esquerre i has de frenar de cop. Ell ha posat l’intermitent i sembla que això ja li doni tots els drets.
I després hi ha la qüestió de la velocitat.
Posem dos camions que circulen pràcticament al límit, un a 80 km/h i l’altre a 81 km/h. La diferència és mínima, però suficient perquè un es posi a avançar l’altre i converteixi l’operació en una maniobra que sembla que no s’acabi mai.
Un camió articulat fa molts metres i, quan la diferència de velocitat entre els dos és només d’un, dos o tres quilòmetre per hora, necessita una distància considerable per completar l’avançament, i mentre ell avança, darrere seu queda tota una filera de cotxes esperant.
Tot això passa en una autopista de només dos carrils i ja no vull ni parlar dels camions que, quan hi ha tres carrils, decideixen avançar pel tercer, perquè això ja mereixeria un altre capítol.
Jo crec que aquí hi ha una qüestió que s’hauria de plantejar seriosament. Quan només hi ha dos carrils, els camions haurien de circular en fila índia, mantenint una velocitat determinada i sense poder avançar-se entre ells.
Si un camió pot circular a 80 km/h, perfecte. Que circuli a 80. Però si un altre camió només pot anar a 75 o 70, potser el problema no és que el primer l’hagi d’avançar, sinó que caldria buscar una altra manera de gestionar aquesta circulació.
Si un camió no pot mantenir la velocitat mínima establerta per circular per una autopista, potser tampoc hauria d’entrar-hi.
El que no em sembla gaire raonable és convertir una autopista de dos carrils en una mena de cursa de tortugues i, mentrestant, nosaltres frenem, tornem a accelerar, tornem a frenar i acabem fent quilòmetres darrere d’un camió que porta una eternitat intentant avançar-ne un altre.
I això no és només una qüestió de comoditat. Cada maniobra d’aquest tipus obliga desenes de conductors a modificar la seva velocitat, canviar de carril, frenar o reaccionar de manera sobtada. I és aquí on també apareix el risc d’accidents.
Potser els que prenen aquestes decisions haurien de passar algun dia unes quantes hores circulant per una autopista normal, sense cotxe oficial i sense privilegis, i veure què significa realment conduir entre centenars de camions.
Perquè una cosa és mirar el trànsit des d’un despatx i una altra molt diferent és patir-lo des del volant.