Per totes les hores que li he “robat”, per la paciència infinita i per no haver “rechistat” ni un sol instant. Ella sap millor que ningú com m’apassiona aquest esport, però també sap, i vull que quedi escrit, que ella és, de llarg, el que més estimo en aquest món.
Gràcies també a la Mercè, per la seva ajuda imprescindible en la redacció i correcció dels textos, i per compartir generosament una part tan important de les seves fotografies.