540.- No recordo gaire bé quan vaig començar a escriure cròniques, reportatges o a expressar sentiments amb paraules. Sempre he pensat que la meva timidesa de jove potser va ser el que em va empènyer a escriure tot allò que, de paraula, no només no em sortia, sinó que ni tan sols sabia dir, però no és d’això que us vull parlar.
Us vull parlar d’un tema que hi està vinculat, però que té nom propi, la meva filla, la Marta.
Diuen que ens assemblem molt, també en la timidesa, i potser és cert, no ho sé. El que sí que és evident és que aquesta facilitat que té per escriure podria venir, en part, d’aquest mateix origen. Ara bé, en el seu cas va molt més enllà de tot el que jo he pogut escriure o dir. Jo he dedicat moltes de les meves línies a l’esport que m’apassiona, el Trial, en canvi, ella, a qui aquest món no li diu gaire res, ha estat capaç d’escriure i guanyar en dues ocasions els Jocs Florals per a les famílies a l’escola de l’Aimar.
Deixant això de banda, tot i que estic segur que algun dia, no gaire llunyà, en sentirem a parlar presentant alguna novel·la, la Marta, amb la col·laboració gràfica del seu amic Roger Font, ha fet un pas més i ha escrit un conte infantil: La finestra de l’Aimar. Un conte basat en el que cada nit, en època de pandèmia, la Marta li explicava al petit Aimar.
Els qui tingueu fills o néts petits, no deixeu d’incorporar-lo a les vostres llibreries. Als més petits els encantarà. A més, donareu un cop de mà a la Marta per tirar endavant aquesta aventura incipient de començar a fer quelcom més seriós i, sens dubte, jo us estaré enormement agraït.
El podreu trobar al següent enllaç: La finestra de l’Aimar