533.- Ha estat la quarta vegada que faig de seguidor en un Trial de clàssiques, i en aquesta ocasió amb un al·licient especial, seguir el meu gendre, l’Asier, i tota la colla d’amics que hi participaven. El meu company de travessa ha estat el meu nét, l’Aimar, i això ha fet que, un cop més, haguem viscut un cap de setmana per emmarcar.
Els 2 Dies de Trial Clàssic de Ger, celebrats els dies 11 i 12 d’abril de 2026 i organitzats pel Moto Club Cerdanya amb en Xavi Castey al capdavant, s’han guanyat amb mèrit un lloc destacat dins el calendari de trials clàssics, per això ens vam desplaçar fins a la Cerdanya, amb ganes de gaudir de dos dies de Trial, natura i amistats.
Les previsions meteorològiques, especialment per diumenge, no eren gaire favorables, però afortunadament la pluja no va fer acte de presència fins a última hora.
Cal destacar el detall del pack de benvinguda i l’excel·lent acollida per part de l’organització. Tant nosaltres com el petit Aimar vam quedar encantats, a ell, especialment, se li van il·luminar els ulls quan li vaig donar el dorsal, el polo i els tiquets d’esmorzar i dinar.
Dissabte, a les 9:30h, ja estàvem a punt per començar. Primer, per un error meu (volia fer el bucle llarg), vam fer el bucle curt (7 zones) i després el llarg (11). Un cop més, a mida que guanyàvem alçada, l’Aimar al·lucinava, no només pels paisatges, les vistes, els rius…, sinó també per la nova moto, la Neutra K5. Veure’l superar els passos més complicats amb la seguretat que li ha donat aquesta moto em feia sentir especialment satisfet. El canvi, sens dubte, ha estat a millor.
Vam repetir el bucle curt i, altre cop per un mal càlcul meu, vaig quedar curt de bateria, així que l’últim tram el vaig haver de fer empenyent. Mentrestant, l’Aimar, amb la meva TRRS 250, anava amunt i avall superant tot el que se li posava per davant, mentre jo acabava ben suat.
Després de posar la bateria a carregar, vam dinar i… què vam fer? Doncs sí, per tercera vegada el bucle curt. Aquesta vegada, amb permís de l’organització, l’Aimar va fer la majoria de zones. Estàvem completament sols fins que ens vam trobar amb altres nanos de la Cerdanya, amb qui ens vam afegir. Feia goig veure com gaudien plegats d’aquest esport i d’un entorn tan privilegiat.
Per cert, aquesta vegada el que es va quedar sense benzina vaig ser jo. No vaig tenir en compte tot el que havia rodat l’Aimar, i un altre cop em va tocar arribar al pàdoc empenyent.
Diumenge, amb el cel ben tapat, vam completar els dos bucles, primer el llarg i després el curt, sense cap incidència destacable.
L’anècdota del cap de setmana té a veure amb l’Aimar. Inicialment no hi havia coincidència amb cap prova seva, però a última hora es va afegir una cursa del Criterium Sorra el mateix dissabte. Li vam donar a triar: Sorra o Ger. No va dubtar ni un moment. Va preferir el Trial a la Cerdanya, dos dies intensos en paratges de somni. Nosaltres no podíem estar més d’acord ja que és una de les poques oportunitats que tenim per gaudir del Trial al Pirineu, on massa sovint tenim l’accés restringit.
Sens dubte, repetirem i qui sap si en una futura edició podrem formar equip l’avi, l’aita i el nét.
Acabo agraint al Moto Club Cerdanya, a tota l’organització, als controls i als pilots la seva amabilitat i dedicació en un Trial que ja és tota una referència i que per molts anys.