513.- Normalment acostumo a acabar la temporada fent un resum de totes les meves sortides trialeres, però aquest any ho he volgut fer diferent.
És veritat que no em puc queixar. Tot i l’operació de les dues hèrnies inguinals i alguna que altra «pillada» d’esquena, he pogut gaudir dels trials en què he participat i de les sortides i entrenos amb els meus amics. Tot i així, sabeu que les meves prioritats han canviat una mica.
Aquest any he volgut dedicar més temps a l’Aimar, el meu nét. No perquè hagi de ser un futur campió de res, sinó perquè vull ser-hi i formar part de cada petit progrés i de cada aprenentatge que fa, tant damunt de la moto com amb la bicicleta de Trial.
La veritat és que ha estat un any intens. Amb la TRRS ha participat en alguna prova del Campionat de Catalunya de Nens, algun social, el Criterium Sorra i diversos trials fent de seguidor. Amb la JITSIE ha participat a l’Open Bike i cada dijous, exceptuant els dies de “baixa” per la lesió al braç, hem anat fins a Sabadell per fer classes a l’escola de Bike Trial AbanTwins.
De tot això en trec una conclusió molt clara. A l’Aimar li entusiasma tot el que tingui rodes. També li encanta compartir aquesta passió amb els amics que ha fet, tant amb la moto com amb la bici.
Encara esperem el dia que protesti per haver-se de llevar d’hora o per fer un desplaçament llarg per practicar Trial. De moment, sempre hi va amb un somriure d’orella a orella, tot i que després, a les zones, la cara li canvia i s’assembla més a mi amb la «carapalo» corresponent, jeje…
Ell ja ho sap perquè és una frase que forma part del nostre dia a dia, però igualment ho vull deixar escrit. Aimar, et desitjo que l’any que ve sigui MÉS I MILLOR!