El 2026 quedarà escrit amb lletres d’or en la història del Trial català.
Toni Bou, Berta Abellán, Arnau Farré i Abril Montserrat. Quatre noms, quatre títols mundials i una demostració extraordinària del talent que continua generant Catalunya.
Toni Bou, campió del món de TrialGP.
Berta Abellán, campiona del món de TrialGP Women.
Arnau Farré, campió del món de Trial2.
Abril Montserrat, campiona del món de Trial2 Women.
Quatre campions que han arribat al cim mundial d’un esport que a Catalunya té una història, una cultura i una escola difícils d’igualar.
I aquí és on apareix la contradicció.
Catalunya és capaç de formar Campions del Món, però cada vegada té més dificultats per deixar-los practicar el seu esport. La normativa catalana restringeix fortament la circulació motoritzada pel medi natural i estableix importants limitacions per a les competicions.
Això ens deixa una pregunta que costa d’entendre: com pot ser que una terra que ha donat al món tants Campions de Trial tingui cada vegada menys espai per al Trial?
No parlem només del Toni , Berta, Arnau o Abril. Parlem dels nens que avui comencen a pujar damunt d’una moto, dels Clubs, de les Escoles, dels petits entrenaments, dels clubs que mantenen viva aquesta tradició i de totes aquelles persones que, durant dècades, han fet de Catalunya una referència mundial d’aquest esport.
No es tracta d’escollir entre Trial i natura. Es tracta de trobar fórmules perquè puguin conviure. Perquè protegir el nostre territori és necessari, però també ho és protegir una cultura esportiva que Catalunya ha construït durant generacions.
Avui celebrem quatre campions del món, però també hauríem de pensar en tots els que vindran després. Perquè si Catalunya és una terra de Campions, hauria de poder continuar sent també una terra de Trial.