556.- Hi ha aniversaris que se celebren amb un pastís i quatre espelmes, i n’hi ha que es viuen sobre dues rodes, entre zones, esmorzars, rialles i bons amics.
Avui, per celebrar els meus 65 anys i la jubilació he organitzat, gràcies a en Lluís Montserrat, una trobada molt especial a Cattrial Park, a Santa Maria de Miralles, i la veritat és que no podia haver anat millor: molts amics i familia reunida compartint una mateixa passió, el Trial!
Hem començat la jornada amb un bon esmorzar, d’aquells que permeten posar-nos al dia, recordar batalletes i escalfar motors abans de passar a l’acció.
Ens esperaven cinc zones preparades amb dos nivells de dificultat, groc i verd, i alguns passos blaus a la primera zona per als més agosarats.
I pel que fa a les motos, hi havia de tot: clàssiques, modernes i fins i tot una bona representació de les noves generacions. Ha estat especialment bonic comptar amb la colla del meu nét Aimar, tant els de moto com els de Bike-Trial. Veure com aquesta afició passa d’una generació a l’altra és una de les millors satisfaccions que ens pot donar aquest esport.
Però si alguna cosa ha fet especial aquesta trobada no han estat només les motos ni les zones. Heu estat tots, l’ambient i les ganes de compartir una jornada entre amics.
Vull fer una menció molt especial a les nostres parelles, les que avui han volgut ser amb nosaltres, acompanyar-nos i compartir aquesta festa. Gràcies per la paciència, per la complicitat i per entendre aquesta passió que, de vegades, ens fa passar més hores entre pedres que a casa i que avui heu pogut comprobar.
Avui m’heu fet molts regals, però un era inmens: la vostra companyia.
Gràcies de tot cor als que heu vingut, també als que per diferents motius no heu pogut venir i que sé que us ha sabut greu, als que heu ajudat a fer possible aquesta jornada i a tots els que, d’una manera o altra, heu format part d’aquesta festa.
Si una cosa tinc clara és que, mentre les cames aguantin, les ganes no faltin i hi hagi amics amb qui compartir-ho…
FAREM TRIAL I CONTINUAREM DONANT GAS!
Una abraçada ben forta.
Nota: tenim molts vídeos i fotos, però ara mateix la que us comparteixo per fer aquesta crónica m’ompla molt. Sé que aquests nanos ho faran molt bé o no tant bé, però el dia de demà els hi quedaran els valors que van aprenent d’aquestes trobades i això em fa l’home més feliç del món.
