527.- Aquest projecte no és només meu. No m’hi he il·lusionat pas sol, tinc l’Aimar d’ajudant, i això el fa encara més especial.
Potser no té el millor mestre del món, ja que la mecànica no és precisament el meu punt fort (de fet, no m’agrada) però les estones compartides amb ell al taller superen qualsevol projecte, per molta il·lusió que em faci la moto.
De moment estem fent la part més agraïda: desmuntar, i és aquí on més gaudim. Aprendre com s’agafen les eines, cap a quin costat es desenrosca un cargol, descobrir per a què serveix cada peça… i, sobretot, enmerdar-nos les mans tant com podem, perquè d’això també va, d’aprendre fent, d’equivocar-se, de riure i de compartir.
Quan arribi l’hora de muntar, quan tot hagi d’estar al seu lloc, net i polit, potser la cosa es complicarà una mica més… i llavors sí que us tocarà donar-me un cop de mà! 😉
Però, passi el que passi, aquest projecte ja ens està regalant el millor: temps junts i records que segur que ens acompanyaran sempre.
