{"id":34486,"date":"2026-08-02T22:59:27","date_gmt":"2026-08-02T20:59:27","guid":{"rendered":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/?p=34486"},"modified":"2026-08-21T23:11:41","modified_gmt":"2026-08-21T21:11:41","slug":"02-08-26-calafat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/02-08-26-calafat\/","title":{"rendered":"02\/08\/26 Calafat estiu i vancances"},"content":{"rendered":"

546.- La riquesa d\u2019una fam\u00edlia no es mesura pel nombre de persones que en formen part, sin\u00f3 per les ganes que tenen de caminar juntes. Hem tornat a omplir el cor de moments que ning\u00fa ens podr\u00e0 prendre.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

04\/08\/26<\/p>\n

Porto anys explicant-li que, quan jo tenia 12 anys, ja em tirava dels acantilats de Calafat. Des de llavors no ha parat de dir-me que ell tamb\u00e9 ho volia fer.<\/p>\n

Avui, amb nom\u00e9s 9 anys, no s\u00e9 ni quantes vegades s\u2019hi ha tirat. S\u00ed, potser alg\u00fa pensar\u00e0 que \u00e9s una mica imprudent, per\u00f2 prefereixo que faci aquestes primeres passes amb mi al seu costat, vigilant-lo, donant-li confian\u00e7a i ensenyant-li a respectar el mar i el risc, abans que un dia ho faci sol, de qualsevol manera i en qualsevol lloc.<\/p>\n

Hi ha moments que no es poden comprar, nom\u00e9s es poden viure i aquest, sens dubte, \u00e9s un d\u2019aquells records que quedaran gravats per sempre m\u00e9s al nostre \u201cdisc dur\u201d.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

05\/08\/26<\/p>\n

Despr\u00e9s de gaudir d\u2019una setmana inoblidable al Campus de Trial del Noassar, ara toca continuar omplint l\u2019estiu de records a Calafat. Platja, piscina, els ja famosos salts dels acantilats, alguna ruta amb bicicleta\u2026 per\u00f2, per damunt de tot, temps. Temps compartit, temps de qualitat, temps per riure, descobrir i cr\u00e9ixer.<\/p>\n

Al cap i a la fi, el m\u00e9s important no \u00e9s tot el que fem, sin\u00f3 veure\u2019l tan feli\u00e7 fent all\u00f2 que m\u00e9s li agrada: gaudir de la vida. \u2764\ufe0f<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

06\/08\/26<\/p>\n

Sempre he dit que el Trial \u00e9s un esport que es pot practicar gaireb\u00e9 a qualsevol lloc, sempre que t\u2019ho permetin. I l\u2019Aimar sempre ha trobat la manera de muntar-se alguna zona dins de casa, encara que no fos en les millors condicions.<\/p>\n

Per\u00f2 el temps passa. Ja no \u00e9s aquell nen petit amb una moto de rodes petites. Cada dia t\u00e9 m\u00e9s nivell, m\u00e9s pot\u00e8ncia i m\u00e9s ganes, i tamb\u00e9 hi ha m\u00e9s risc. Ha arribat un punt en qu\u00e8 em preocupa m\u00e9s la seva seguretat que el fet que pugui guanyar una mica m\u00e9s de t\u00e8cnica entrenant al jard\u00ed.<\/p>\n

Avui li he dit que, de moment, ja no podr\u00e0 fer zones a casa. Crec que no li ha agradat gens, fins i tot diria que s\u2019ha emprenyat i ho entenc, perqu\u00e8 quan alguna cosa t\u2019apassiona costa acceptar un \u201cno\u201d, per\u00f2 tamb\u00e9 ha d\u2019entendre que no tot s\u2019hi val i que, de vegades, estimar tamb\u00e9 \u00e9s saber posar l\u00edmits.<\/p>\n

Que no pateixi. Les ganes de fer Trial no ens les traur\u00e0 ning\u00fa. Ben aviat sortirem a entrenar on toca, amb espai, amb seguretat i, sobretot, amb la mateixa il\u00b7lusi\u00f3 de sempre \u2665\ufe0f<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

07\/08\/26<\/p>\n

El millor de les sortides amb el meu net Aimar \u00e9s que no calla mai.<\/p>\n

Pregunta, pregunta i torna a preguntar. Vol saber com era la nostra joventut a Calafat, qu\u00e8 f\u00e8iem, com ens ho pass\u00e0vem, quines aventures viv\u00edem\u2026<\/p>\n

I la veritat \u00e9s que a mi no em costa gens fer d\u2019\u00abavi cebolleta\u00bb. M\u2019encanta explicar-li hist\u00f2ries perqu\u00e8 entengui que nosaltres tamb\u00e9 vam ser joves i que vam gaudir tant, o potser encara m\u00e9s, del que ell est\u00e0 gaudint ara.<\/p>\n

Aix\u00f2 s\u00ed, tamb\u00e9 va molt a la seva. Jo estava ben concentrat explicant-li la hist\u00f2ria dels b\u00fanquers de la Batalla de l\u2019Ebre que hi ha per la zona i, de cop, em deixa anar:<\/p>\n

Avi, fes-me una foto fent un cavallito. \ud83e\udd37\u200d\u2642\ufe0f I aix\u00ed anem, entre fotos, rutes, rialles i records.<\/p>\n

Per\u00f2 avui tamb\u00e9 m\u2019ha fet una pregunta que m\u2019ha arribat ben endins.<\/p>\n

Avi, fins a quina edat teva podrem fer rutes junts amb la bici?<\/p>\n

M\u2019he quedat uns segons pensant i li he contestat:<\/p>\n

Ostres, Aimar\u2026 Jo nom\u00e9s espero que arribi el dia que la vida et porti a fer altres plans, per\u00f2 que de tant en tant encara em guardis un raconet per sortir amb l\u2019avi.<\/p>\n

Ell m\u2019ha mirat amb aquella sinceritat que nom\u00e9s tenen els nens i m\u2019ha respost:<\/p>\n

Avi, jo sempre voldr\u00e9 anar amb tu. \u2764\ufe0f<\/p>\n

Hi ha frases que duren nom\u00e9s un instant, per\u00f2 que et queden gravades per sempre.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

08\/08\/26<\/p>\n

Hi ha vegades que les vacances ens canvien els plans en un instant. Ara ens tocar\u00e0 passar uns dies mirant el mar i la piscina des de la finestra. De la manera m\u00e9s tonta, l\u2019Aimar s\u2019ha fet una ferida a l\u2019ull i, durant uns dies, no podr\u00e0 submergir el cap a l\u2019aigua.<\/p>\n

Per\u00f2 no patiu, perqu\u00e8 aix\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s una petita pausa. Les aventures no sempre necessiten una platja ni una piscina. En trobarem de noves, com sempre fem, i les viurem amb les mateixes ganes i el mateix somriure.<\/p>\n

I, sobretot, no pateixis, Aimar. Mai estar\u00e0s sol. Al teu costat hi tindr\u00e0s sempre la teva inseparable Trufa, disposada a acompanyar-te, a fer-te companyia i a arrencar-te un somriure quan m\u00e9s falta faci. Perqu\u00e8 les millors vacances no s\u00f3n les que surten exactament com les hav\u00edem imaginat, sin\u00f3 les que compartim amb les persones, i tamb\u00e9 amb els amics de quatre potes, que m\u00e9s estimem.<\/p>\n

D\u2019aqu\u00ed a quatre dies tornar\u00e0s a gaudir del mar, dels salts, de les rialles i de totes les aventures que encara ens esperen. I quan arribi aquest moment, les viurem amb m\u00e9s il\u00b7lusi\u00f3 que mai. \u2764\ufe0f<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

09\/08\/26<\/p>\n

Diuen que les tradicions no s\u2019han de perdre mai, i nosaltres ho complim al peu de la lletra.<\/p>\n

La meva sogra, la Bibi, ja feia sardines en escabetx per esmorzar els dies que est\u00e0vem de vacances a Calafat. Era una d\u2019aquelles petites tradicions que, amb el temps, acaben formant part dels records, de les vacances i de la fam\u00edlia.<\/p>\n

I la Merc\u00e8, seguint la tradici\u00f3, fa m\u00e9s de 14 anys que les prepara de la mateixa manera, mantenint aquella recepta de la seva mare i aquell gust que ens porta directament a aquells estius d\u2019abans. I si m\u2019ho permeteu dir, les fa igual de bones\u2026 o potser encara m\u00e9s!<\/p>\n

Perqu\u00e8 al final, les tradicions no s\u00f3n nom\u00e9s coses que repetim cada any. S\u00f3n records que passen de generaci\u00f3 en generaci\u00f3, sabors que ens fan tornar a moments viscuts i petites coses que, sense adonar-nos-en, ens mantenen units.<\/p>\n

Aix\u00ed que un any m\u00e9s, vacances, fam\u00edlia i sardines en escabetx per esmorzar. Perqu\u00e8 hi ha tradicions que, senzillament, no es poden deixar perdre. \u2764\ufe0f<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

09\/08\/26<\/p>\n

No deixem de fer sortidetes amb bici, avui cap aqu\u00ed, dem\u00e0 cap all\u00e0. Sempre hi ha un cam\u00ed per descobrir, un rac\u00f3 per visitar i, sobretot, una nova aventura per compartir amb l\u2019Aimar.<\/p>\n

Avui hem passat per El Tros, o Lo Tros, com en diuen per aqu\u00ed. S\u00f3n terres de cultiu, principalment d\u2019oliveres i garrofers, que la gent de la zona aprofita com a espai d\u2019esbarjo. I nosaltres, quan \u00e9rem joves, tamb\u00e9 hi an\u00e0vem\u2026 tot i que amb unes intencions una mica menys innocents: an\u00e0vem a \u201crobar\u201d ametlles. \ud83d\ude1c<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

S\u00e9 que no est\u00e0 b\u00e9 fer-ho i encara menys explicar-ho, i per aix\u00f2 ara m\u2019encarrego d\u2019explicar-li a l\u2019Aimar que aquestes coses no es fan. Espero que em faci cas i que no sigui tan gamberro com ho va ser el seu avi durant l\u2019adolesc\u00e8ncia. \ud83d\ude02<\/p>\n

Per\u00f2, aix\u00f2 s\u00ed, l\u2019Aimar sempre troba el moment per posar-hi el seu toc d\u2019humor i convertir qualsevol sortida en el moment divertit del dia.<\/p>\n

Avi, fes-me una foto, que et far\u00e9 un Michael Jackson! \ud83d\ude02\ud83d\udcf8<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

10\/08\/26<\/p>\n

No tot s\u00f3n aventures, i menys ara que, durant uns dies, l\u2019Aimar no pot ficar el cap a l\u2019aigua. Aix\u00ed que tamb\u00e9 toca buscar altres maneres d\u2019omplir les tardes i, aquesta vegada, l\u2019exercici no \u00e9s de cames ni de bra\u00e7os, sin\u00f3 de cervell.<\/p>\n

Una estona de deures i treballs d\u2019escola, tan necess\u00e0ria com qualsevol activitat f\u00edsica. S\u00ed, potser no \u00e9s precisament el que m\u00e9s li agrada, perqu\u00e8 aix\u00f2 d\u2019estar assegut en una cadira una bona estona no \u00e9s el que millor sap fer \ud83d\ude02. Ell \u00e9s m\u00e9s de moure\u2019s, descobrir, c\u00f3rrer i viure aventures.<\/p>\n

Per\u00f2 tamb\u00e9 sap que hi ha moments per a tot i, al final, s\u2019hi posa, ho intenta i, sobretot, ho fa amb esfor\u00e7 i ganes d\u2019aprendre. Perqu\u00e8 cr\u00e9ixer no \u00e9s nom\u00e9s fer cames i bra\u00e7os, tamb\u00e9 \u00e9s exercitar el cap, aprendre coses noves i entendre que l\u2019esfor\u00e7 d\u2019avui \u00e9s el que ens ajuda a ser una mica millors dem\u00e0. \u2764\ufe0f<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

11\/08\/26<\/p>\n

Avui no parlar\u00e9 d\u2019aventures, ni del meu net, ni de vacances, ni de Calafat. Avui toca parlar de l\u2019Ian, perqu\u00e8 avui fa cinc anys que va marxar massa aviat.<\/p>\n

Cinc anys, Ian. Sembla mentida com passa el temps. Aqu\u00ed tot continua, el m\u00f3n continua girant i, sincerament, cada vegada sembla una mica m\u00e9s boig, per\u00f2 no et preocupis, perqu\u00e8 encara que en el dia a dia no parlem de tu, quan arriba l\u201911 d\u2019agost sempre hi ha un moment en qu\u00e8 apareixes en els nostres pensaments. I jo, aquest dia, et trobo a faltar.<\/p>\n

No s\u00e9 si saps que sovint escric petits relats sobre les nostres aventures d\u2019estiu. Ho faig perqu\u00e8 m\u2019agrada, per\u00f2 sobretot perqu\u00e8 l\u2019Aimar sempre m\u2019ho demana. Cada vespre li llegeixo el que he escrit el dia anterior.<\/p>\n

Avui m\u2019ha enxampat escrivint sobre tu i, com faig cada any, li he explicat qui eres. Li he parlat de tu, de la persona que eres i de la fam\u00edlia tan entranyable que vas deixar. I, com no podia ser d\u2019una altra manera, tamb\u00e9 hem parlat del Nil. Ell el recorda i jo procuro que no oblidi mai qui era el seu pare.<\/p>\n

Cinc anys sense tu i mil hist\u00f2ries per explicar. Tant de bo, all\u00e0 on siguis, puguis mirar per un foradet i veure que aqu\u00ed no t\u2019hem oblidat. Que continues formant part de les nostres converses, dels nostres records i, sobretot, del nostre cor.<\/p>\n

Acompanyo aquest record amb una fotografia que m\u2019ha fet arribar el teu pare, una persona que estimo tant o m\u00e9s que a tu.<\/p>\n

Sempre IAN !<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

12\/08\/26<\/p>\n

Avui, com no podia ser d\u2019una altra manera, hem gaudit d\u2019un espectacle \u00fanic, d\u2019aquells que probablement nom\u00e9s es viuen una vegada a la vida. L\u2019eclipsi solar.<\/p>\n

La for\u00e7a de la natura en estat pur, davant nostre, fent-nos sentir petits per\u00f2, alhora, immensament afortunats de poder viure un moment aix\u00ed. L\u2019Aimar i jo est\u00e0vem molt emocionats, esperant aquell instant que semblava que no arribava mai\u2026 fins que, de cop, el dia es va convertir en nit i va arribar el moment de l\u2019eclipsi total.<\/p>\n

Va ser brutal. D\u2019aquells moments que no cal explicar gaire perqu\u00e8, simplement, cal haver-los viscut.<\/p>\n

Diuen que fins d\u2019aqu\u00ed a 150 anys no en tornarem a veure un com aquest. Nosaltres ja no hi serem, per\u00f2 ens encarregarem que, d\u2019alguna manera, quedi escrit en algun lloc que un 12 d\u2019agost de 2026, l\u2019avi V\u00edctor i l\u2019Aimar van compartir junts un dels espectacles m\u00e9s meravellosos que ens pot oferir la natura.<\/p>\n

I aquesta fotografia tamb\u00e9 t\u00e9 una mica de tecnologia. Ha estat millorada amb intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, intentant mantenir intacte el moment que vam viure. Perqu\u00e8 el que importa no \u00e9s que la foto sigui perfecta, sin\u00f3 que ens permeti recordar, d\u2019aqu\u00ed a molts anys, aquell instant tan especial.<\/p>\n

Perqu\u00e8 hi ha moments que no nom\u00e9s es fotografien, es guarden per sempre dins del cor. \u2764\ufe0f<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

13\/08\/26<\/p>\n

Avui toca bici i muntanya, una altra aventura amb l\u2019Aimar, per\u00f2 aquesta ruta t\u00e9 alguna cosa especial per a mi, perqu\u00e8 aquests mateixos camins ja els havia trepitjat jo fa molts anys, quan era jove, amb els meus amics de Calafat.<\/p>\n

Aleshores \u00e9rem nosaltres els que sort\u00edem a descobrir el territori, sense massa rumb i amb ganes de passar-ho b\u00e9. Avui, tants anys despr\u00e9s, torno a passar pels mateixos llocs, per\u00f2 amb una difer\u00e8ncia molt especial, ara vaig amb el meu net.<\/p>\n

Ell, amb la seva bici, el casc i aquella energia que sembla que no s\u2019acaba mai, i jo gaudint de veure com descobreix els mateixos camins que un dia vaig descobrir jo.<\/p>\n

La vida fa moltes voltes, per\u00f2 hi ha camins que, per sort, sempre et porten a casa. \u2764\ufe0f<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

14\/08\/26<\/p>\n

Estic fart! Fart de veure com es gestiona aquest gran pa\u00eds que tenim, i encara m\u00e9s fart de comprovar com, massa sovint, sembla que l\u2019\u00fanica eina que tenen alguns responsables per afrontar un problema \u00e9s posar una prohibici\u00f3 i plantar un cartell.<\/p>\n

Jo em pregunto, sincerament, si alg\u00fa que ha pres aquesta decisi\u00f3 ha trepitjat mai el bosc que est\u00e0 intentant protegir, perqu\u00e8 prohibir l\u2019acc\u00e9s a persones, bicicletes, motos o vehicles no apaga un incendi. Un cartell no neteja el sotabosc, no retira la fusta seca, no elimina la runa, no fa manteniment dels camins i, sobretot, no evita que el bosc es converteixi en una enorme caixa de mistos.<\/p>\n

Si realment volem prevenir els incendis forestals, potser haur\u00edem de comen\u00e7ar per gestionar el bosc i no per gestionar les persones.<\/p>\n

Fer neteges, mantenir els camins transitables, retirar material combustible, controlar els abocaments, vigilar les zones conflictives i permetre que hi hagi persones que coneguin i recorrin habitualment aquests espais. Perqu\u00e8 un bosc sense ning\u00fa que el trepitgi, el conegui i el vigili no \u00e9s necess\u00e0riament un bosc m\u00e9s segur.<\/p>\n

Avui he passat per aquest cam\u00ed, s\u00ed. I no m\u2019ha calgut gaire estona per comprovar qu\u00e8 \u00e9s el que realment em preocupa. Per\u00f2 aix\u00f2 s\u00ed, tenim un magn\u00edfic cartell groc, nou de trinca, que ens recorda que no hi podem passar.<\/p>\n

Potser m\u2019equivoco, per\u00f2 em costa entendre aquesta manera de fer les coses. Perqu\u00e8 si la soluci\u00f3 consisteix a tancar el bosc amb un cartell i esperar que aix\u00ed desaparegui el risc d\u2019incendi, alguna cosa no estem fent b\u00e9.<\/p>\n

I que quedi clar, no estic defensant que es faci el que ens doni la gana. Entenc perfectament que en situacions de risc extrem s\u2019hagin de prendre mesures i limitar determinades activitats. El que q\u00fcestiono \u00e9s que prohibir sigui sempre la primera i, aparentment, la m\u00e9s f\u00e0cil de les solucions.<\/p>\n

Prevenir un incendi no \u00e9s posar un cartell que digui \u00abprohibit passar\u00bb. Prevenir un incendi \u00e9s cuidar el bosc. I aix\u00f2, senyors responsables de gestionar-lo, no es fa des d\u2019un despatx. Es fa trepitjant-lo.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

15\/08\/26<\/p>\n

Avui \u00e9s Santa Maria i, des de fa 98 anys, a casa nostra sempre hi ha hagut una Maria. La meva mare, la iaia Meri. I, evidentment, avui ho hem celebrat com no podia ser d\u2019una altra manera, sobretot perqu\u00e8 aquests dies l\u2019hem tingut a Calafat, passant uns dies de vacances amb tota la fam\u00edlia.<\/p>\n

I avui, mirant aquesta fotografia, hi ha una cosa que encara em fa m\u00e9s especial aquest moment. Hi sortim quatre generacions, el besnet, la neta, el fill i la iaia Meri. Quatre generacions juntes, una imatge que resumeix en una sola fotografia bona part del que \u00e9s la fam\u00edlia, el pas del temps i, sobretot, l\u2019estima que ens uneix.<\/p>\n

Vull fer un inc\u00eds molt especial per donar les gr\u00e0cies, de tot cor, a la meva estimada Merc\u00e8, a la meva filla Marta i al meu gendre Asier, als meus consogres Puy i Seraf\u00edn i, sobretot, al petit Aimar.<\/p>\n

Gr\u00e0cies per l\u2019estima, la dedicaci\u00f3, el respecte i la paci\u00e8ncia amb qu\u00e8 tracteu la iaia. Per estar pendents d\u2019ella, per fer-la sentir una m\u00e9s de la fam\u00edlia i per donar-li tot l\u2019afecte que mereix. Veure com la cuideu i com l\u2019acompanyeu, cadasc\u00fa a la seva manera, \u00e9s d\u2019aquelles coses que no tenen preu.<\/p>\n

\u00c9s veritat que tinc una enorme sort d\u2019haver pogut arribar fins aqu\u00ed amb la meva mare al meu costat, per\u00f2, sobretot, em considero molt afortunat de tenir-vos a vosaltres al costat d\u2019ella i tamb\u00e9 al meu costat.<\/p>\n

Perqu\u00e8 els anys passen, les coses canvien i la vida ens va posant proves pel cam\u00ed, per\u00f2 tenir una fam\u00edlia que estima, respecta i cuida \u00e9s, sens dubte, un dels regals m\u00e9s grans que podem tenir.<\/p>\n

Avui \u00e9s Santa Maria, per\u00f2 el regal l\u2019he rebut jo.<\/p>\n

Gr\u00e0cies fam\u00edlia, de tot cor.<\/p>\n

Us estimo \u2665\ufe0f<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

16\/08\/26<\/p>\n

Avui hem canviat la bici per la Scoopy i, segurament, a molts de vosaltres el Cam\u00ed de Gavad\u00e0 no us dir\u00e0 absolutament res, per\u00f2 la colla de Calafat sabr\u00e0 perfectament qu\u00e8 va significar per a nosaltres.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Aquelles tardes d\u2019estiu, amb les motos i els Meharis, sense gaire m\u00e9s objectiu que anar descobrint camins, buscar racons on parar a xerrar, riure una estona o, simplement, veure fins on ens portava l\u2019aventura. Eren altres temps, altres edats i, sobretot, unes ganes immenses de descobrir m\u00f3n sense necessitat d\u2019anar gaire lluny.<\/p>\n

I ara, molts anys despr\u00e9s, em fa especial gr\u00e0cia poder tornar a passar per aquells mateixos llocs amb l\u2019Aimar. El que abans vivia amb els amics, ara m\u2019encarrego jo de transmetre-li a ell. I veure\u2019l tan atent mentre li explico hist\u00f2ries d\u2019aquella \u00e8poca no t\u00e9 preu.<\/p>\n

De vegades se li escapa algun somriure, sobretot quan la hist\u00f2ria inclou alguna entremaliadura de l\u2019avi. I jo, \u00e9s clar, n\u2019hi explico alguna que altra\u2026 les m\u00e9s innocents, evidentment! \ud83d\ude09<\/p>\n

Per cert, ara ja em demana la Scoopy per portar-la ell, per\u00f2 amb 9 anys, de moment, em sembla que el Cam\u00ed de Gavad\u00e0 el continuar\u00e0 fent amb l\u2019avi al manillar. \ud83d\ude1c<\/p>\n

Algunes aventures han de comen\u00e7ar esperant una mica.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

17\/08\/26<\/p>\n

Fa uns dies l\u2019Aimar em deia, tot seri\u00f3s\u2026<\/p>\n

Avi, al Campus de Trial del Noassar vam jugar a Ping Pong i, \u201cliteralment\u201d, jo era el m\u00e9s dolent.<\/p>\n

I \u00e9s clar, aix\u00f2 no ho podem deixar aix\u00ed. \ud83d\ude1c<\/p>\n

Aix\u00ed que hem decidit que aquests dies de vacances a Calafat tenim una missi\u00f3 molt clara, entrenar, entrenar i tornar a entrenar.<\/p>\n

Cada dia una mica, practicant serveis, retorns, cops de dreta, de rev\u00e9s i, sobretot, intentant que aquella frase de \u201cjo era el m\u00e9s dolent\u201d passi a formar part del passat.<\/p>\n

I ja veur\u00e0s, Aimar, que quan tornis a veure els teus companys del Campus potser ja no podr\u00e0s dir el mateix.<\/p>\n

Aix\u00f2 s\u00ed, l\u2019avi tamb\u00e9 entrenar\u00e0\u2026 perqu\u00e8 no penso posar-t\u2019ho tan f\u00e0cil! \ud83d\ude02\ud83c\udfd3<\/p>\n

Repte acceptat, campi\u00f3! \ud83d\udcaa\u2764\ufe0f<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

17\/08\/26<\/p>\n

L\u2019altre dia vaig compartir una publicaci\u00f3 en qu\u00e8 em queixava de la quantitat de cartellets, prohibicions i restriccions que ens trobem cada vegada que volem gaudir de la natura.<\/p>\n

Avui escric aquesta perqu\u00e8, sincerament, estic fins als collons de la societat en qu\u00e8 vivim.<\/p>\n

Avui, durant la ruta que hem fet amb bici, ens hem trobat aix\u00f2 al mig d\u2019una riera. Una aut\u00e8ntica vergonya. Restes de materials, sacs, pl\u00e0stics, caixes, ventiladors, ampolles i tota mena de merda llen\u00e7ada impunement en un espai natural.<\/p>\n

I aqu\u00ed \u00e9s on no puc evitar preguntar-me\u2026 com pot ser que nosaltres tinguem prohibit fer Trial per les lleres dels rius, perqu\u00e8 suposadament hem de protegir la natura, mentre alg\u00fa pot convertir una riera en un abocador i no passi absolutament res?<\/p>\n

Nosaltres ens hem d\u2019aguantar, perqu\u00e8 una moto de Trial pot molestar o pot deixar alguna petita marca al terreny, per\u00f2 aix\u00f2, aix\u00f2 que veieu a la fotografia, sembla que no molesta a ning\u00fa.<\/p>\n

No s\u00e9 qui ho ha fet, ni tampoc s\u00e9 qui t\u00e9 l\u2019obligaci\u00f3 de retirar-ho. El que s\u00ed s\u00e9 \u00e9s que alg\u00fa ho ha de recollir. I, sobretot, alg\u00fa hauria de vigilar perqu\u00e8 aquestes coses no passessin.<\/p>\n

Potser haur\u00edem de comen\u00e7ar a posar menys cartellets de \u00abPROHIBIT\u00bb i dedicar una mica m\u00e9s d\u2019esfor\u00e7 a perseguir els qui realment maltracten i embruten la natura.<\/p>\n

Perqu\u00e8 protegir el medi ambient no pot consistir nom\u00e9s a prohibir als que el gaudeixen respectuosament. Tamb\u00e9 hauria de consistir a perseguir els que el converteixen en un abocador.<\/p>\n

I avui, veient aix\u00f2, em costa molt entendre en quin m\u00f3n vivim.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

18\/08\/26<\/p>\n

Eppp, que no havia comentat que ja tenim l\u2019Aimar operatiu al cent per cent! \ud83d\ude04<\/p>\n

Han estat uns dies de banys tranquils, amb una mica m\u00e9s de calma de la que ell voldria, per\u00f2 aix\u00f2 ja \u00e9s hist\u00f2ria. Ja torna a ser ell, en plena forma i disposat a gaudir de l\u2019aigua com toca durant tot el que queda de vacances.<\/p>\n

I, veient la foto, crec que queda prou clar que les ganes no li han marxat en cap moment! \ud83d\ude02\ud83d\udca6<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

19\/08\/26<\/p>\n

Hem fet de tot aquest estiu, bici, piscina, platja, aventures\u2026 per\u00f2 ens faltava una cosa, potser la que m\u00e9s li agrada, el Trial.<\/p>\n

No som gaire partidaris de fer Trial quan apreta tant la calor, i per aix\u00f2 l\u2019hav\u00edem anat deixant per a m\u00e9s endavant, per\u00f2 l\u2019Aimar ja portava dies reclamant la moto i avui, per fi, ha pogut tornar a fer unes quantes zones.<\/p>\n

I la veritat \u00e9s que ha valgut la pena veure\u2019l de nou sobre la moto. Algun zero espectacular, for\u00e7a t\u00e8cnica i, sobretot, un nivell que cada vegada va a m\u00e9s. Se\u2019l veu m\u00e9s segur, m\u00e9s fi i amb m\u00e9s capacitat per afrontar els obstacles.<\/p>\n

Tamb\u00e9 hi ha hagut alguna caiguda, \u00e9s clar\u2026 per\u00f2 aix\u00f2 tamb\u00e9 forma part del Trial. Perqu\u00e8 d\u2019aquelles caigudes \u00e9s d\u2019on s\u2019apr\u00e8n, es corregeixen errors i, sobretot, es torna a pujar a la moto amb m\u00e9s ganes.<\/p>\n

Avui no tocava competir, ni buscar resultats. Tocava simplement gaudir, aprendre i tornar a fer all\u00f2 que tant li agrada.<\/p>\n

I despr\u00e9s d\u2019uns dies de bici, piscina, platja i aventures, retrobar-nos amb el Trial ha estat, sens dubte, una manera fant\u00e0stica de continuar l\u2019estiu.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

20\/08\/26<\/p>\n

Encara ens faltava una cosa\u2026 la moto d\u2019aigua!<\/p>\n

Ho vam haver de cancel\u00b7lar fins a dues vegades, per\u00f2 a la tercera ha estat la ven\u00e7uda. I mira que avui tampoc era precisament el millor dia de mar que hem tingut aquestes vacances\u2026 per\u00f2 si li arribem a dir a l\u2019Aimar que ho tornem a anul\u00b7lar, no s\u00e9 pas qu\u00e8 hauria passat! \ud83d\ude02<\/p>\n

Aix\u00ed que no hi havia m\u00e9s opcions, gas a la moto i gas a la vida!<\/p>\n

Una altra aventura per guardar a la motxilla d\u2019aquestes vacances, d\u2019aquelles que potser no surten perfectes, per\u00f2 que acaben sent les que m\u00e9s recordarem\u2764\ufe0f<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

20\/08\/26<\/p>\n

Hi ha trobades que no es mesuren pel nombre de persones que hi participen, sin\u00f3 per tot el que porten a dins.<\/p>\n

Aquest any no hem estat molts, per\u00f2 els que hi \u00e9rem hem pogut gaudir d\u2019una tarda fant\u00e0stica, d\u2019un bon pica-pica, de moltes converses, rialles i, sobretot, d\u2019aquella complicitat que nom\u00e9s tenim els que fa molts i molts anys que compartim tantes viv\u00e8ncies.<\/p>\n

I quin millor lloc per retrobar-nos que el Restaurant de La Piscina, un escenari que forma part de la mem\u00f2ria de tots nosaltres. Aquelles tardes i nits dels anys 70, quan \u00e9rem molt joves i la vida semblava que tot just comen\u00e7ava. All\u00e0 hi van quedar converses i confid\u00e8ncies, balls que avui encara recordem, amistats que han durat tota una vida i, qui sap, potser tamb\u00e9 algun dels nostres primers amors \u2665\ufe0f<\/p>\n

Tornar-hi ara, tants anys despr\u00e9s, t\u00e9 alguna cosa dif\u00edcil d\u2019explicar. Mentre compart\u00edem aquell pica-pica i an\u00e0vem recordant an\u00e8cdotes, era inevitable mirar-nos i pensar en aquells nois i noies que \u00e9rem aleshores. El temps ha passat, nosaltres hem canviat, per\u00f2 hi ha una part d\u2019aquells calafate\u00f1@s de tota la vida que continua exactament igual.<\/p>\n

I aix\u00f2 \u00e9s el m\u00e9s bonic d\u2019aquestes trobades. Nom\u00e9s cal retrobar-nos, parlar, riure, recordar i comprovar que, malgrat els anys, continuem units per tots aquells moments que hem compartit.<\/p>\n

Aquest any, una vegada m\u00e9s, hem tingut la sort de poder gaudir d\u2019aquest lloc tan nostre gr\u00e0cies al Carlos Mej\u00f3n, a qui vull reiterar el meu m\u00e9s sincer agra\u00efment per fer possible que aquests moments continu\u00efn passant.<\/p>\n

Perqu\u00e8 al final, potser aix\u00f2 \u00e9s Calafat. Un lloc, uns records, unes persones i una vida compartida que el temps no ha pogut esborrar.<\/p>\n

Que en puguem compartir moltes m\u00e9s, sempre junts i sempre amb la mateixa il\u00b7lusi\u00f3. \u2764\ufe0f<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

21\/08\/26<\/p>\n

T\u00e9 tantes passions aquest nano que, quan sigui gran, tindr\u00e0 un problema\u2026 perqu\u00e8 no s\u00e9 pas com s\u2019ho far\u00e0 per poder dedicar-se a tot all\u00f2 que li agrada. La muntanya, el Trial, el mar, la bici\u2026 i aix\u00f2 sense comptar la fam\u00edlia, els amics i totes les persones que estima.<\/p>\n

\u00c9s tot cor. Encara \u00e9s petit, per\u00f2 t\u00e9 un cor immens. Est\u00e0 pendent de tothom i de tot, sempre disposat a compartir, ajudar, descobrir o simplement gaudir d\u2019un moment amb els altres.<\/p>\n

No deixa passar ni un minut sense estar fent alguna cosa. Sempre t\u00e9 un projecte al cap, una aventura per comen\u00e7ar o alguna pregunta per fer. \u00c9s d\u2019aquells nens que sembla que necessitin que el dia tingui m\u00e9s hores per poder fer tot el que tenen ganes de fer.<\/p>\n

I potser algun dia haur\u00e0 d\u2019aprendre que no es pot arribar a tot, per\u00f2 si conserva aquesta curiositat, aquesta energia i sobretot aquest gran cor que t\u00e9 ara, estic segur que arribar\u00e0 molt lluny. \u2764\ufe0f<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

21\/08\/26<\/p>\n

Estava repassant els escrits d\u2019aquest estiu i m\u2019he adonat que me\u2019n falta un, i no \u00e9s pas menys important.<\/p>\n

La majoria de vosaltres deveu saber que el meu nebot Daniel \u00e9s com un fill per a mi. Des de ben petit hem compartit molt\u00edssims moments i, ara que ja \u00e9s adult, la relaci\u00f3 que tenim continua sent molt especial. D\u2019alguna manera, sempre he sentit que \u00e9s aquell fill nen que no vaig tenir, ja que jo nom\u00e9s vaig tenir una nena, la Marta.<\/p>\n

\u00c9s molt gratificant veure la relaci\u00f3 que sempre han tingut la Marta i el Dani. Es porten cinc anys, per\u00f2 la confian\u00e7a, l\u2019estima i la complicitat entre ells han estat sempre enormes, i espero que continu\u00efn aix\u00ed per sempre, per\u00f2 el que realment em fa gr\u00e0cia \u00e9s veure que la hist\u00f2ria es repeteix.<\/p>\n

Ara s\u00f3n els seus fills, el Max i l\u2019Aimar els que, tot i portar-se poc m\u00e9s de sis anys, interactuen com si fossin germans. Un fa de gran, l\u2019altre de petit, per\u00f2 tots dos comparteixen jocs, aventures, bromes i, sobretot, moltes ganes d\u2019estar junts.<\/p>\n

Aquests dies de vacances m\u2019han fet pensar que, de vegades, no cal tenir molts fills per sentir aquesta sensaci\u00f3 de fam\u00edlia gran.<\/p>\n

Veure primer la Marta i el Dani, i ara l\u2019Aimar i el Max, em fa pensar que hi ha vincles que passen de generaci\u00f3 en generaci\u00f3 i aix\u00f2, sincerament, \u00e9s una de les coses que m\u00e9s feli\u00e7 em fa \u2665\ufe0f<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

22\/08\/26<\/p>\n

Ell diu que ha estat el pitjor estiu de la seva vida\u2026 \ud83d\ude1e Massa cops, massa ferides de guerra i, ara, per acabar-ho d\u2019arrodonir, un bon cop al genoll que el far\u00e0 anar coix i apartat dels seus estimats \u201cesports de risc\u201d durant uns quants dies.<\/p>\n

Potser no arribarem a tant com per dir que ha estat el pitjor estiu de la seva vida, per\u00f2 el cert \u00e9s que aquest estiu hem acumulat massa incid\u00e8ncies. Algunes, per aut\u00e8ntica mala sort, i d\u2019altres, tot s\u2019ha de dir, per una mica d\u2019imprud\u00e8ncia seva.<\/p>\n

I \u00e9s que amb un nano tan actiu com ell costa molt posar-li fre. T\u00e9 energia per donar i vendre, ganes de fer-ho tot i una capacitat innata per buscar sempre la seg\u00fcent aventura. El problema \u00e9s que, de vegades, entre les ganes i les presses, no acaba d\u2019escoltar prou els consells dels que t\u00e9 al costat.<\/p>\n

No hi haur\u00e0 manera d\u2019aconseguir que deixi de fer Trial, bici, aventures i tots aquests \u201cesports de risc\u201d que tant li agraden. I, sincerament, tampoc volem apagar-li aquesta manera de ser, per\u00f2 s\u00ed que haurem de treballar perqu\u00e8 aprengui a escoltar una mica m\u00e9s, a valorar els riscos i, sobretot, a entendre que alguns cops i algunes ferides es poden evitar.<\/p>\n

Perqu\u00e8 una cosa \u00e9s viure la vida a tope i una altra \u00e9s anar buscant-li les pessigolles constantment\u2026 \ud83d\ude02<\/p>\n

Ara, uns quants dies de rep\u00f2s, gel al genoll i a esperar que aquesta \u00faltima ferida de guerra quedi nom\u00e9s en una an\u00e8cdota m\u00e9s de l\u2019estiu.<\/p>\n

Se la vie! \ud83e\udd37\u200d\u2642\ufe0f<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

23\/08\/26<\/p>\n

Poc a poc, els dies de vacances a Calafat es van acabant, i amb ells tamb\u00e9 es van esgotant totes aquelles aventures que hem anat vivint junts. I aquestes \u00faltimes han tingut un ingredient molt especial, perqu\u00e8 s\u2019hi ha afegit l\u2019aita i hem pogut compartir amb ell una part d\u2019aquest estiu que guardarem sempre en el record.<\/p>\n

Ha estat un estiu carregat de moments inoblidables, de rialles, converses, descobertes i petites aventures que, sense adonar-nos-en, ja formen part d\u2019aquells records que ens acompanyaran tota la vida.<\/p>\n

Ara l\u2019Aimar canvia d\u2019empla\u00e7ament i jo acabo, nom\u00e9s per uns dies, aquesta etapa de vacances amb ell, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s un comiat, perqu\u00e8 d\u2019aqu\u00ed a uns dies tornarem a coincidir i, segur que ens esperaran noves aventures per viure plegats.<\/p>\n

Et trobar\u00e9 a faltar, petit\u00f3. Trobar\u00e9 a faltar les nostres estones junts, les nostres converses, les rialles i aquesta manera que tens de convertir qualsevol dia normal en una aventura.<\/p>\n

Nom\u00e9s vull que s\u00e0pigues que aquests dies amb tu han estat molt especials i que me\u2019ls guardar\u00e9 per sempre. I ara, encara que ens separem uns dies, ja estic esperant que tornem a coincidir per continuar acumulant aventures junts. \u2764\ufe0f<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

546.- La riquesa d\u2019una fam\u00edlia no es mesura pel nombre de persones que en formen part, sin\u00f3 per les ganes que tenen de caminar juntes. Hem tornat a omplir el cor de moments que ning\u00fa ens podr\u00e0 prendre. 04\/08\/26 Porto anys explicant-li que, quan jo tenia 12 anys, ja em tirava dels acantilats de Calafat. […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":34519,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-34486","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espai-zero"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34486","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34486"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34486\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":34555,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34486\/revisions\/34555"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/34519"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34486"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=34486"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=34486"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}