{"id":3009,"date":"2021-03-08T11:09:07","date_gmt":"2021-03-08T10:09:07","guid":{"rendered":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/?p=3009"},"modified":"2025-12-25T11:13:07","modified_gmt":"2025-12-25T10:13:07","slug":"08-03-21-les-meves-dones-preferides","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/08-03-21-les-meves-dones-preferides\/","title":{"rendered":"08\/03\/21 Les meves dones preferides"},"content":{"rendered":"<p>Aprofitant que avui se celebra el Dia Internacional de la Dona, vull comentar que en el seu origen no va tenir res a veure amb la moda, la bellesa o les festivitats. Aquest dia \u00e9s el resultat de m\u00e9s de 60 anys d&#8217;acords, lluites, declaracions i moviments per tal de millorar la situaci\u00f3 de les dones en tot el m\u00f3n i aconseguir la seva participaci\u00f3 en condicions d&#8217;igualtat amb el g\u00e8nere mascul\u00ed en els entorns socials, pol\u00edtics i econ\u00f2mics.<\/p>\n<p>En el m\u00f3n del cinema tinc v\u00e0ries actrius preferides. De la ind\u00fastria de la moda sens dubte hem heretat grans influ\u00e8ncies de dones que han deixat empremta i tamb\u00e9 tinc alguna preferida. Ja m\u00e9s a prop, en una \u00e8poca m\u00e9s actual i en el dia a dia, m&#8217;agrada observar de prop la vida i l\u2019obra de dones que s\u00f3n pol\u00edtiques o militants socials, tamb\u00e9 les dones que tenim al nostre voltant en l\u2019\u00e0mbit professional o personal, per\u00f2 hi ha quatre que han destacat a la meva vida i que no cal que sigui cap dia internacional de res per recordar-les, perqu\u00e8 les porto sempre al meu cor.<\/p>\n<p>Sense oblidar la meva iaia Susi, per part de mare, la primera que vull destacar \u00e9s la meva \u00e0via paterna, \u201cla abuela\u201d Margarita, nascuda a Madrid un 7 de setembre de 1899 i amb la que vaig conviure 14 anys al pis de les Rambles. Una dona que no tenia cap dret a decidir sobre la seva vida i el matrimoni era l&#8217;\u00fanica opci\u00f3 \u00abdecent\u00bb a la qual podia aspirar dins la societat. Ho va fer amb el meu avi Eugenio, a qui no vaig con\u00e8ixer perqu\u00e8 va morir l\u2019any 1954 quan jo encara no havia nascut.<\/p>\n<p>L\u2019abuela Margarita va ser la primera que em va ensenyar el que vol dir ser progressista. Era una dona moderna, avan\u00e7ada al seu temps i molt divertida. Em va salvar la vida quan amb poc m\u00e9s d\u2019un any vaig caure de cap a una galleda d\u2019aigua i lleixiu en aquell terrat del pis de les Rambles on em vaig criar. Amo\u00efnada perqu\u00e8 feia estona que no m\u2019escoltava, em va buscar i em va \u201crescatar\u201d a temps. Tamb\u00e9 va ser la primera que em va girar la cara, per\u00f2 no li vaig tenir mai en compte perqu\u00e8 vaig entendre, m\u00e9s endavant, els motius que la van portar a fer-ho.<\/p>\n<p>L\u2019abuela\u00a0<b>Margarita<\/b>, nascuda en una fam\u00edlia senzilla, per\u00f2 carregada de valors, va haver d\u2019emigrar de Castella a Catalunya on, despr\u00e9s de casar-se amb l\u2019inquiet abuelo Eugenio, va ser l\u2019encarregada de tirar endavant els seus tres fills: la tia Carmen, la tia Conchi i el meu pare Jos\u00e9 Antonio.<\/p>\n<p>Ens va deixar un 10 de maig de 1992 a l\u2019edat de 92 anys.<\/p>\n<p>La segona dona que vull destacar \u00e9s la meva mare\u00a0<b>Maria<\/b>\u00a0(Meri), nascuda a Barcelona un 23 de gener de 1928 i amb la que vaig conviure entre el pis de les Rambles i el pis del carrer Diputaci\u00f3, fins que em vaig casar als 21 anys.<\/p>\n<p>Els seus primers anys de matrimoni amb el meu pare no van ser gens f\u00e0cils: l\u2019accident de l\u2019ascensor del meu pare, embarassos complicats, avortaments, etc. A m\u00e9s, les 4 germanes Bordonau van perdre aviat el pare, el meu avi Francesc al que tampoc vaig con\u00e8ixer perqu\u00e8 va morir a l&#8217;edat de 56 anys.\u00a0En silenci, amb m\u00e9s voluntat que mitjans, se\u2019n va sortir. La meva mare, tot i els seus mals i dolors, \u00e9s una dona forta, molt forta. Es conformava amb cuidar-nos als tres germans i al meu pare, portant l&#8217;economia familiar, la planificaci\u00f3 de les vacances o fent les feines de casa (mai ben reconegudes ni compensades) amb una rutina malaltissa.<\/p>\n<p>Aquells anys 60 i 70, anys de la meva infantesa, era la que em calmava i consolava en els pitjors moments i era la primera que celebrava els meus \u00e8xits. Res em reconfortava tant com el consol de la mare i la seva capacitat de comprensi\u00f3 sense l\u00edmits i sempre li vaig poder explicar qualsevol problema, que ella m\u2019ajudava a resoldre. Tamb\u00e9 vull destacar la seva paci\u00e8ncia quan les notes de l\u2019escola no eren les que ella esperava.<\/p>\n<p>El 17 d\u2019octubre de 1976 entra a formar part de la meva vida la tercera dona de la que vull parlar, la\u00a0<b>Merc\u00e8.\u00a0<\/b>Nascuda a Barcelona un 10 de setembre de 1961 i amb la que convisc des del 2 de juny de 1983 al pis del carrer Par\u00eds.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s de poc m\u00e9s de 37 anys de matrimoni, s\u00f3c infinitament feli\u00e7 de seguir estant al costat de la meva amiga, la meva parella, la meva dona, la mare de la meva filla i l\u2019\u00e0via del meu n\u00e9t. Ella va ser la que em va \u201cdomar\u201d, la que em va fer veure, fer entendre i ensenyar-me que a la vida no tot \u00e9s de color rosa. Ella tamb\u00e9 \u00e9s la que sempre em fa costat i m\u2019acompanya en les meves \u201caventures\u201d trialeres.<\/p>\n<p>Davant les emocions cal naturalitat i responsabilitat. Si no plorem el que ens fa mal, viurem amb contradiccions. Si no riem el que ens fa gracia, \u00e9s com pretendre viure sense respirar. Amb ella he plorat, per\u00f2 sobre tot he rigut, perqu\u00e8 a m\u00e9s, el seu riure \u00e9s molt contagi\u00f3s. De no fer-ho aix\u00ed el nostre entorn s\u2019hagu\u00e9s ressentit i no ha estat el cas. Ja ho he dit v\u00e0ries vegades&#8230; la meva vida sense ella no hauria tingut cap sentit.<\/p>\n<p>I per acabar ho faig amb la meva quarta dona preferida. La meva filla\u00a0<b>Marta<\/b>, nascuda a Barcelona l\u20191 de gener de 1987.<\/p>\n<p>Qu\u00e8 puc dir que no hagi dit ja de la \u201cnineta dels meus ulls\u00bb?<\/p>\n<p>Em costa reprimir les emocions quan parlo d\u2019ella, per\u00f2 tan cert com la felicitat que sento i que em proporciona, perqu\u00e8 a m\u00e9s, la miro i veig en els seus ulls el reflex meu en moltes coses&#8230; t\u00e9 car\u00e0cter com jo, \u00e9s tossuda com jo, \u00e9s meticulosa com jo i estima tant o m\u00e9s que jo. La relaci\u00f3 que tenim, encara que de vegades no ho sabem demostrar, \u00e9s una barreja d&#8217;admiraci\u00f3, amor i tendresa.<\/p>\n<p>Margarita, Mar\u00eda, Merc\u00e8, Marta i quatre cognoms: Toledano, Bordonau, Gou i Mart\u00edn. Les meves 4 dones preferides.<\/p>\n<p>Sempre havia donat per fet que sabien com d\u2019orgull\u00f3s estic d\u2019elles i per aix\u00f2 no ho havia dit gaire. Pensava que dir massa vegades l&#8217;important que han estat per a mi, faria que les paraules perdessin el seu valor, per\u00f2 ara nom\u00e9s puc pensar que, encara que amb el temps tot s\u2019oblida, vull deixar const\u00e0ncia de que jo mai oblidar\u00e9 el que han fet i fan per mi.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Aprofitant que avui se celebra el Dia Internacional de la Dona, vull comentar que en el seu origen no va tenir res a veure amb la moda, la bellesa o les festivitats. Aquest dia \u00e9s el resultat de m\u00e9s de 60 anys d&#8217;acords, lluites, declaracions i moviments per tal de millorar la situaci\u00f3 de les [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":3010,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-3009","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espai-zero"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3009","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3009"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3009\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3011,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3009\/revisions\/3011"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3010"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3009"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3009"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3009"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}