540.- No recordo gaire b\u00e9 quan vaig comen\u00e7ar a escriure cr\u00f2niques, reportatges o a expressar sentiments amb paraules. Sempre he pensat que la meva timidesa de jove potser va ser el que em va emp\u00e8nyer a escriure tot all\u00f2 que, de paraula, no nom\u00e9s no em sortia, sin\u00f3 que ni tan sols sabia dir, per\u00f2 no \u00e9s d\u2019aix\u00f2 que us vull parlar.<\/p>\n
Us vull parlar d\u2019un tema que hi est\u00e0 vinculat, per\u00f2 que t\u00e9 nom propi, la meva filla, la Marta.<\/p>\n
Diuen que ens assemblem molt, tamb\u00e9 en la timidesa, i potser \u00e9s cert, no ho s\u00e9. El que s\u00ed que \u00e9s evident \u00e9s que aquesta facilitat que t\u00e9 per escriure podria venir, en part, d\u2019aquest mateix origen. Ara b\u00e9, en el seu cas va molt m\u00e9s enll\u00e0 de tot el que jo he pogut escriure o dir. Jo he dedicat moltes de les meves l\u00ednies a l\u2019esport que m\u2019apassiona, el Trial, en canvi, ella, a qui aquest m\u00f3n no li diu gaire res, ha estat capa\u00e7 d\u2019escriure i guanyar en dues ocasions els Jocs Florals per a les fam\u00edlies a l\u2019escola de l\u2019Aimar.<\/p>\n
Deixant aix\u00f2 de banda, tot i que estic segur que algun dia, no gaire lluny\u00e0, en sentirem a parlar presentant alguna novel\u00b7la, la Marta, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 gr\u00e0fica del seu amic Roger Font, ha fet un pas m\u00e9s i ha escrit un conte infantil: La finestra de l\u2019Aimar. Un conte basat en el que cada nit, en \u00e8poca de pand\u00e8mia, la Marta li explicava al petit Aimar.<\/p>\n
Els qui tingueu fills o n\u00e9ts petits, no deixeu d\u2019incorporar-lo a les vostres llibreries. Als m\u00e9s petits els encantar\u00e0. A m\u00e9s, donareu un cop de m\u00e0 a la Marta per tirar endavant aquesta aventura incipient de comen\u00e7ar a fer quelcom m\u00e9s seri\u00f3s i, sens dubte, jo us estar\u00e9 enormement agra\u00eft.<\/p>\n