![\"\"](\"https:\/\/bonaiguatrial.com\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/Rambles-per-publicar-2-scaled.jpg\")
<\/p>\n310.- Des del 28 d\u2019octubre de 1961 (data del meu naixement) fins el 1975 vaig viure a Les Rambles de Barcelona i com que ja sabeu que m\u2019agrada escriure, vull comentar algunes coses.<\/p>\n
M\u00e9s concretament, vivia al n\u00famero 138 de la Rambla de Canaletes, tot just al costat del cine Capitol. \u201cCan Pistoles\u201d era el nom popular que tenia el cine Capitol. Era una sala dedicada a un cinema de g\u00e8neres molt reconeguts: westerns, terror, aventures, de lladres, etc. De fet, aquest sobrenom surt d’una decoraci\u00f3 que es va fer per a l’estrena de \u201cContra l’imperi del crim\u201d (1933). El propietari, Antoni Sol\u00e9, sempre volia una fa\u00e7ana cridanera i en aquest cas va simular, a les vitrines del cinema, uns impactes de bala.<\/p>\n
Recordo perfectament quan es projectava qualsevol de les 12 pel\u00b7l\u00edcules de Tarzan amb Johnny Weissm\u00fcller com a protagonista, que un home-mono feia salts per Les Rambles, o tamb\u00e9 era normal veure al vest\u00edbul del cinema recreacions dels escenaris del film, tals com un palau oriental, el ta\u00fct de Dr\u00e0cula amb una blanquinosa m\u00e0 sobresortint o un goril\u00b7la d\u2019enormes dimensions cada vegada que projectaven King Kong.<\/p>\n
Fent un trasp\u00e0s en el temps, comen\u00e7o a rec\u00f3rrer la Rambla de Canaletes (la meva rambla), des de la sortida del metro de l\u2019estaci\u00f3 de Pla\u00e7a Catalunya fins la Rambla de Sant Josep o m\u00e9s coneguda com la Rambla de les Flors.<\/p>\n
Del primer tram, no puc deixar de comentar tres records molt evidents que tinc: els quioscs, els neteja botes i sens dubte, la Font de Canaletes.<\/p>\n
Les primeres iniciatives per situar quioscs a l’espai p\u00fablic barcelon\u00ed daten de mitjans del segle XIX. Encara que el m\u00e8rit d’instal\u00b7lar el primer quiosc de premsa a Les Rambles se li atribueix, el 1888, a\u00a0El Noticiero Universal<\/i>.<\/p>\n
En aquella Barcelona, Les Rambles era el cor de la ciutat i no va trigar gaire a convertir-se en el lloc per excel\u00b7l\u00e8ncia dels millors quioscs de Barcelona.<\/p>\n
Un dels atractius insuperables i temptadors que oferien aquests quioscs, era que pr\u00e0cticament no tancaven. Era una caracter\u00edstica d’aquella ciutat tan viva, tan intensa. Oferien encara calent, el diari del dia, aix\u00ed com premsa estrangera i, sobretot, revistes de categoria de Fran\u00e7a, Alemanya i d’Anglaterra. Potser els hi va faltar quelcom d\u2019est\u00e8tica, que en aquelles \u00e8poques no hi comptava gens, fins que el 1972 van ser remodelats.<\/p>\n
Amb la dictadura de Franco, els quioscs de Les Rambles tamb\u00e9 van servir d\u2019amagatalls dels molts joves que corrien davant la policia \u201cels grisos\u201d. El meu germ\u00e0 \u00e9s un testimoni clar.<\/p>\n
Passejant per Les Rambles et podies trobar amb un singular personatge que a partir de les cinc de la tarda es dedicava al vell ofici de neteja botes. Una banqueta, un reposa sabates, raspalls, l\u00edquids reparadors, betums i draps per abrillantar el cal\u00e7at s\u00f3n tots els elements de qu\u00e8 disposava per a la seva feina.<\/p>\n
Era gent humil que necessitava guanyar-se la vida \u00a0i sobreviure en els temps m\u00e9s dif\u00edcils en qu\u00e8 els rics eren molt rics i els pobres molt pobres.<\/p>\n
Alguns atribueixen l’aparici\u00f3 dels neteja botes a Barcelona amb el fet que els transe\u00fcnts passejaven gaireb\u00e9 sempre amb les sabates brutes, perqu\u00e8 la ciutat tenia els carrers bruts i plens de pols i fang, per aix\u00f2 el despectiu malnom de \u201cCan Fanga\u201d.<\/p>\n
Inicialment no van ser ben vistos per la societat barcelonina, perqu\u00e8 es deia que el p\u00fablic els rebutjava a causa d’un rumor popular est\u00e8s que els betums que feien servir per restaurar el color i les seves cremes abrillantadores contribu\u00efen a fer malb\u00e9 el cal\u00e7at, fins i tot a tallar o cremar-ne el cuir. Posteriorment, en veure la qualitat del seu treball i la cordialitat amb qu\u00e8 tractaven el p\u00fablic, van gaudir de m\u00e9s popularitat, arribant a convertir-se en uns personatges t\u00edpics de la ciutat.<\/p>\n
Durant les d\u00e8cades dels anys seixanta i setanta, l’ofici va comen\u00e7ar el declivi. Les tradicions i els costums anteriors es van anar substituint per noves formes de vida i altres pautes de comportament derivades de la millora de l’economia i de la qualitat de vida.<\/p>\n
Actualment, la figura del neteja botes de carrer \u00e9s purament testimonial i t\u00e9 un valor m\u00e9s aviat folkl\u00f2ric i d’un passat en qu\u00e8 els oficis de tota mena formaven l’estampa urbana de la ciutat d’abans.<\/p>\n
Tinc v\u00e0ries fotos de Les Rambles, per\u00f2 he escollit aquesta (*) que publico perqu\u00e8 l\u2019home del fons amb bigoti i gavardina \u00e9s el meu pare.<\/p>\n
<\/p>\n
No era gaire habitual que el pare fes servir aquell servei, per\u00f2 era molt presumit i, segurament amb la finalitat de \u201cconquistar\u201d la meva mare, es prenia el luxe de fer-se netejar les sabates de tant en tant.<\/p>\n
Qui no ha begut aigua de la Font de Canaletes?<\/p>\n
La llegenda diu que \u201caquell o aquella que begui de la seva aigua tornar\u00e0 a Barcelona\u201d. \u00c9s per aix\u00f2 que, per superstici\u00f3, als visitants que els hi agrada la ciutat (sobretot turistes) beuen de la seva aigua per tornar-hi algun dia.<\/p>\n
Constru\u00efda el 1892 i realitzada en ferro colat, la font t\u00e9 una base circular sobre la qual s’al\u00e7a una estructura en forma de copa amb quatre aixetes que aboquen l’aigua sobre quatre piles circulars; sobre aquesta copa s’aixeca una columna rematada per quatre fanals.<\/p>\n
La Font de Canaletes \u00e9s m\u00e9s maca que bona \u00e9s la seva aigua, per\u00f2 carregada de tradicions, com la dels aficionats del Bar\u00e7a, que s’hi reuneixen per celebrar els \u00e8xits del futbol. La tradici\u00f3 es remunta als anys 1930, quan els seguidors anaven a informar-se sobre els resultats a la redacci\u00f3 del diari esportiu La Rambla, situada just davant de la font.<\/p>\n
Tamb\u00e9 voldria fer un esment sobre aquells carrers adjacents i\/o espais per on vaig passar, passejar o jugar, des de que tinc us de ra\u00f3 fins els 14 anys.<\/p>\n
Comen\u00e7o amb un dels carrers que formen part de la cap\u00e7alera de Les Rambles, el carrer Pelai.<\/p>\n
La part muntanya que va des de la Pla\u00e7a Catalunya fins al carrer Balmes, estava ocupada per l’estaci\u00f3 del tren de Sarri\u00e0 quan circulava en superf\u00edcie i per un solar (quan es va soterrar l’estaci\u00f3), que estava dedicat a un aparcament municipal i on el meu pare aparcava, primer el SIATA i despr\u00e8s el Morris Traveller. Per cert, aquest aparcament \u00e9s on est\u00e0 ara el centre comercial El Triangle, a sobre de l\u2019Avinguda de la Llum.<\/p>\n
Baixant Les Rambles a m\u00e0 dreta trobem el carrer Tallers. Tot i que avui dia \u00e9s un carrer de vianants molt concorregut, al segle XI va ser la principal carretera que unia el centre amb els actuals barris de Les Corts i Sarri\u00e0.<\/p>\n
Es diu que el nom de Tallers t\u00e9 els seus or\u00edgens en que, amb el creixement de la ciutat, en aquest carrer van comen\u00e7ar a instal\u00b7lar-se alguns artesans i treballadors que necessitaven estar lluny de les zones m\u00e9s urbanitzades. Es podrien escriure moltes hist\u00f2ries de llegendes de bruixes, vampirs, les primeres cases de cites de Barcelona, etc., per\u00f2 jo recordo aquell carrer Tallers per ser el lloc ideal per comprar instruments i vinils de tota mena. Qui no havia comprat alguna vegada a Discos Castell\u00f3?<\/p>\n
Si seguim baixant per Les Rambles, ens trobem amb el carrer Bonsucc\u00e9s. Potser el que m\u00e9s recordo d\u2019aquest carrer \u00e9s que hi havia un frankfurt on el meus pares ens portaven de vegades i on els cambrers no deixaven de repetir aquella cantarella t\u00edpica: \u201cfranfrararan… fran… frankfurt… furt…\u201d i tamb\u00e9 per ser el carrer que enlla\u00e7ava amb el d\u2019Elisabets per anar a l\u2019escola de la meva germana, a la Pla\u00e7a dels \u00c0ngels.<\/p>\n
Continuo baixant per Les Rambles, per\u00f2 ara canvio de vorera i ho faig pel costat esquerra i el primer que trobo \u00e9s el carrer de Santa Anna, nom que pren de l\u2019antic monestir (ara esgl\u00e9sia) situat al mateix carrer.<\/p>\n
Recordo quan anava per aquest carrer cap a l\u2019escola (La Salle Condal) i com la meva mare em seguia amb la vista des del balc\u00f3 de casa que donava al mateix carrer. Tamb\u00e9 recordo quan arribava al Portal de l\u2019\u00c0ngel i ja, des d\u2019una de les portes de Can Jorba, m\u2019acomiadava de la mare, que encara seguia a la balconada controlant que, almenys en aquell tram, estigu\u00e9s acompanyat ni que fos visualment.<\/p>\n
Per sota del carrer de Santa Anna trobem el carrer de La Canuda. Aquest carrer era important per mi, no perqu\u00e8 don\u00e9s a la Pla\u00e7a Villa de Madrid, a la que nosaltres d\u00e8iem \u201cla pla\u00e7a dels morts\u201d, i que ara m\u2019he assabentat que era una necr\u00f2polis romana dels segles I a III, sent un dels diversos espais patrimonials de la Hist\u00f2ria de Barcelona, sin\u00f3, perqu\u00e8 potser \u00e9s on vaig passar m\u00e9s estones de la meva infantesa jugant a pilota amb els amics.<\/p>\n
Un cop esmentats aquests punts d\u2019inter\u00e8s, no puc deixar de fer-ho de la Rambla dels Estudiants.<\/p>\n
Aquest tram de Les Rambles, agafa aquest nom perqu\u00e8 hi havia l’antic Estudi General, que aplegava els ensenyaments superiors a Barcelona des del 1450.<\/p>\n
Tot i que l’Ajuntament de Barcelona va implementar una normativa per evitar la compra compulsiva d’animals, i es prohibia l’exposici\u00f3 al p\u00fablic entre altres regulacions, a Les Rambles, en els meus temps, es podia comprar qualsevol animal de companyia: ocells, gossos i gats, h\u00e0msters i ratolins, conills o fins i tot peixos. Alguns d\u2019aquests animals van conviure amb nosaltres a casa.<\/p>\n
Deixant l’esgl\u00e9sia de Betlem a la dreta entrem a la Rambla de les Flors, per\u00f2 aqu\u00ed paro la meva ruta de records sols fent una breu pinzellada per comentar que els meus oncles i cosins vivien a l\u2019entorn del Mercat de la Boqueria, potser el mercat de Barcelona m\u00e9s fam\u00f3s a nivell mundial i aix\u00f2 donaria per fer un altre escrit o potser un llibre, jeje…<\/p>\n
Ja fa m\u00e9s de 40 anys que no visc a Les Rambles, per\u00f2 sent barcelon\u00ed com soc i vivint a l\u2019eixample com visc, cada vegada que passo per Les Rambles no puc deixar de recordar tots aquells temps, tots aquells noms: Zurich, Banco Central, Restaurant Nuria, la Sastreria Modelo, l\u2019Hotel Continental, el Sepu, Simago, les coques de la Montserratina, etc., que van formar part de la meva infantesa, part de la meva adolesc\u00e8ncia, part de la meva educaci\u00f3 i sens dubte part del meu cor.<\/p>\n
(*) Forma part d’una exposici\u00f3 del Museu d’Hist\u00f2ria de Catalunya. El peu de la fotografia \u00e9s el seg\u00fcent:\u00a0 Enllustradors treballant en una entrada del metro a la Rambla de Barcelona. Urbans o rurals, els oficis tradicionals interessen sempre tant el pare com els fills. Barcelona, 1955-1965. Pere Catal\u00e0 i Roca.<\/i><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
310.- Des del 28 d\u2019octubre de 1961 (data del meu naixement) fins el 1975 vaig viure a Les Rambles de Barcelona i com que ja sabeu que m\u2019agrada escriure, vull comentar algunes coses. M\u00e9s concretament, vivia al n\u00famero 138 de la Rambla de Canaletes, tot just al costat del cine Capitol. \u201cCan Pistoles\u201d era el […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2896,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-2893","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espai-zero"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2893","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2893"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2893\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2897,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2893\/revisions\/2897"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2896"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2893"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2893"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2893"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}