![\"\"](\"https:\/\/bonaiguatrial.com\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/La-Floresta-casa.jpg\")
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"318.- No fa pas gaire vaig fer un escrit dels meus anys a Les Rambles de Barcelona\u00a0i clar, aix\u00f2 m\u2019ha portat a fer aquest altre de la casa de La Floresta, que els meu pares van comprar com a segona resid\u00e8ncia, al poc de n\u00e9ixer jo, m\u00e9s concretament el 1962.<\/p>\n
La Floresta \u00e9s un districte residencial de Sant Cugat del Vall\u00e8s. Es troba situada al Vall\u00e8s Occidental, al bell mig de la Serra de Collserola, on Barcelona perd el nom, l’asfalt, el soroll i la contaminaci\u00f3.<\/p>\n
Tota mena de cases poblen aquest lloc on els barcelonins podem gaudir d’un aire una mica m\u00e9s pur i de la natura. Limita amb el barri de Les Planes, amb Valldoreix i amb el nucli de poblaci\u00f3 de Sant Cugat del Vall\u00e8s, per\u00f2 la nostra casa estava situada a l\u2019oest i lluny de la poblaci\u00f3.<\/p>\n
Retrocedint en el temps recordo aquella casa, petita i humida, com el lloc que em va formar en part dels valors que tinc ara. Per\u00f2 anem a pams.<\/p>\n
Arribar a La Floresta els anys 60 i 70 no era gens f\u00e0cil. No hi havia ni t\u00fanels, ni autovia (inaugurats al 1991) i l\u2019acc\u00e9s era a trav\u00e9s de la Pla\u00e7a Borr\u00e0s, per la carretera de Vallvidrera o en tren, m\u00e9s concretament amb els coneguts com \u201cferrocates\u201d.<\/p>\n
Per arribar havies de passar per Les Planes, que tot i que t\u00e9 una parada dels \u201cferrocates\u201d jo sols recordo que all\u00f2 sempre estava molt ple perqu\u00e8 hi havia uns espais per fer carn a la brasa, el que ara en diem barbacoes. Qui no recorda aquella frase famosa que f\u00e8iem servir cada vegada, quan v\u00e8iem que un lloc era ple de gent, amb un… \u201cest\u00e0 m\u00e9s ple que Les Planes\u201d.<\/p>\n
En aquesta carretera, tornant de La Floresta cap a Barcelona (BV-1462), vaig patir un accident. El meu pare condu\u00efa el seu SIATA blanc de dues portes, jo anava recolzat al seu seient i a la porta. En un revolt de dretes, no s\u00e9 qu\u00e8 cony va passar, per\u00f2 la porta es va obrir i jo vaig sortir disparat. Sort dels reflexes del meu pare que quan va veure que jo sortia disparat, va deixar anar el volant i amb la m\u00e0 esquerra em va agafar a mi pel coll de la samarreta, per\u00f2 clar, em va portar arrossegant (de cap), per la carretera, fins que va poder parar.<\/p>\n
El resultat va ser un ensurt monumental, tota la fam\u00edlia plorant, una bona ferida al cap amb set punts de sutura i un agra\u00efment infinit al meu pare per salvar-me la vida en aquell est\u00fapid accident.<\/p>\n
Parlant d\u2019accidents en aquella casa, no puc deixar de comentar el bal\u00ed d\u2019una escopeta d\u2019aire comprimit que, de rebot i sense voler, el meu oncle va incrustar en el meu cap. Per aix\u00f2 mai m\u2019han agradat ni les escopetes, ni les pistoles, ni res que fent punteria pugui ferir (o matar) a alg\u00fa.<\/p>\n
Encara que aqu\u00ed vaig aprendre a anar amb bicicleta, tamb\u00e9 \u00e9s on vaig patir infinitat d\u2019accidents. No compto la quantitat de vegades que vaig acabar als esbarzers perqu\u00e8 el m\u00e9s greu, amb trencadissa de nas inclosa i que no em van saber curar b\u00e9, va ser quan en un gra\u00f3 es va trencar el xass\u00eds. Ara, a banda de tenir el nas gran, tamb\u00e9 tinc el tabic nasal desviat. Qu\u00e8 hi farem.<\/p>\n
Aquella casa no era gaire gran, per\u00f2 estava for\u00e7a ben distribu\u00efda: 4 habitacions, menjador i repartidor amb llar de foc, cuina i bany. No hi havia aigua corrent i f\u00e8iem servir la d\u2019un pou que tenia l\u2019aigua fresqu\u00edssima i molt bona. Sempre carreg\u00e0vem bidons per portar cap a casa, a Les Rambles.<\/p>\n
Per cert, el tema de l\u2019aigua tenia un peculiar sistema que encara ara el tinc present. Una bomba (pr\u00e8via activaci\u00f3), omplia un dip\u00f2sit situat a les golfes de la casa i l\u2019av\u00eds de que aquest dip\u00f2sit estava ple, era quan per un tub que tenia sortia l\u2019aigua sobrant. Aquesta aigua anava directament a l\u2019exterior i es perdia. Quan sent\u00edem que queia, tots crid\u00e0vem… L\u2019aigua! L\u2019aigua!… i corr\u00edem a desactivar l\u2019interruptor, perqu\u00e8 la bomba no pug\u00e9s m\u00e9s aigua al dip\u00f2sit.<\/p>\n
En aquells temps, a l\u2019aigua no se li donava la import\u00e0ncia que t\u00e9 ara, per\u00f2 s\u00ed que em va servir per tenir clar que un b\u00e9 de la natura no es pot deixar perdre per res del m\u00f3n.<\/p>\n
La part exterior de la casa, tant per davant com pel darrera, tenia espais for\u00e7a grans o almenys a mi m\u2019ho semblaven, i \u00e9s on vaig passar els millors moments de la meva infantesa.<\/p>\n
Un parell de cistelles de Basket, alguns arbres fruiters, quatre gronxadors, la piscina inflable que muntava el meu pare a l\u2019estiu i on tot just et podies remullar els peus, per\u00f2 sobretot, recordo amb especial carinyo La Floresta perqu\u00e8 \u00e9s on vaig aprendre a anar amb moto, primer amb la Mini Marcelino i ja despr\u00e9s amb les Montesa Cota 49, Cota 123 i el meu pas pel MotoCross amb la Bultaco Pursang.<\/p>\n
Des de que van comen\u00e7ar les emissions de televisi\u00f3 al nostre pa\u00eds, hem vist com creixia i evolucionava com a mitj\u00e0 des d\u2019una pantalla que ha anat augmentant en polzades, s\u2019ha fet m\u00e9s plana i fins i tot intel\u00b7ligent, per\u00f2 jo, en aquells temps de la casa de La Floresta, poc m\u00e9s recordo que els \u201cdos rombes\u201d, \u201cLa fam\u00edlia Teler\u00edn\u201d i el \u201cVamos a la cama\u201d per fer-me anar a dormir, per tant, sota la innoc\u00e8ncia d\u2019un nen que amb prou feines coneixia el seu cos i que, segurament, encara no havia canviat la veu, no entenia perqu\u00e8 aquella ve\u00efna del costat de casa em feia sentir especialment nervi\u00f3s. Potser va ser el primer enamorament?<\/p>\n
Tots els estius, un cop acabava l\u2019escola, deix\u00e0vem el pis de Les Rambles i els pass\u00e0vem a La Floresta, mentre el meu pare pujava i baixava cada dia a treballar. Revetlles de Sant Joan, esmorzars de forquilla i ganivet, dinars a l\u2019aire lliure, berenars de \u201cpa amb vi i sucre\u201d, els meus oncles: Montse i Jaume, Paqui i Antonio, Contxi i Vicens. Els partits de basquet amb tots els cosins: Jaume, Toni, Jordi i Montse, competint \u201cels Trinaranjus\u201d contra els \u201cCoca Cola\u201d. Aniversaris i celebracions amb els meus pares, germans, ve\u00efns i amics, van fer que aquesta casa esdevingu\u00e9s un lloc de trobades familiars, jocs i entreteniment, que em fan recordar una infantesa molt feli\u00e7.<\/p>\n
A poc m\u00e9s de cinc minuts de la casa de La Floresta, hi havia un espai que nosaltres en d\u00e8iem \u201cLa B\u00f2vila\u201d, per\u00f2 que realment es deia \u201cCan Pagan\u201d, on pod\u00edem anar en moto. All\u00e0 ens despla\u00e7\u00e0vem tots els amics que vaig fer del mateix poble: Pere, Andr\u00e9s, els germans Emili i Rosa M\u00aa, el Costa \u201cel ciclista\u201d, Pepe \u201cel melenes\u201d, els Ma\u00f1er, etc.<\/p>\n
Aqu\u00ed \u00e9s on vaig desenvolupar tots els meus inicis en moto, primer amb el MotoCross i despr\u00e9s amb el Trial. Recordo, quan tot just arribava a terra, com el Pepe em deixava, primer la Bultaco Pursang MK6 i despr\u00e9s la Ossa Phantom i la gr\u00e0cia que els feia a tots plegats veure\u2019m rodar i saltar, tan petit, per La B\u00f2vila.<\/p>\n
Des d\u2019aqu\u00ed f\u00e8iem sortidetes (sense carnet) fins a Can Busquets (Les Planes), Valldoreix, Mirasol i fins i tot hav\u00edem arribat a Molins de Rei, tot per camins, tot per la muntanya, on ara est\u00e0 totalment prohibit circular.<\/p>\n
De La B\u00f2vila van esdevenir les meves participacions als cursets que feia en Josep Isern. Els entrenaments als Circuits de MotoCross del Vall\u00e8s entre Sabadell i Terrassa, els del Repr\u00eds (Can Rabella) a Rub\u00ed, etc.. Sens dubte, aqu\u00ed va n\u00e9ixer el meu amor i passi\u00f3 cap a les rodes de tacs.<\/p>\n
Per\u00f2 l\u2019any 74 els meus pares van comprar una casa a Calafat i la de La Floresta va anar perdent pes. Primer la van llogar, durant forces anys, a uns amics seus, per\u00f2 al final la van malvendre, perqu\u00e8 hi havia una normativa que deia que la casa estava afectada per la construcci\u00f3 dels t\u00fanels de Vallvidrera.<\/p>\n
\u00c9s cert que l\u2019entorn ha canviat molt i encara que la casa, de fora, est\u00e0 pr\u00e0cticament igual, de dins est\u00e0 totalment rehabilitada. Els nous propietaris em van deixar entrar no fa pas gaire i havien convertit aquelles humides depend\u00e8ncies en una estupenda est\u00e0ncia.<\/p>\n
Una part de La B\u00f2vila segueix estant igual, per\u00f2 l\u2019altra l\u2019ocupen unes escoles que deixen entreveure aquells petits salts i zones pels que jo gaudia amb la moto de nen i que ara seria delicte anar-hi.<\/p>\n
Actualment, a la casa de La Floresta ara s\u2019hi pot accedir tamb\u00e9 pels t\u00fanels de Vallvidrera i ves per on, aquests mateixos t\u00fanels tenen una sortida directe a la casa. Encara no entenc aquella afectaci\u00f3 que deien que hi havia i que va fer malvendre la casa. Segurament seran coses d\u2019aquelles normatives municipals tan contradict\u00f2ries, per\u00f2 la realitat \u00e9s que aquesta \u201cafectaci\u00f3\u201d finalment va ser m\u00e9s una millora que un inconvenient i, d\u2019haver-ho sabut, segur que el seu valor de venda hagu\u00e9s estat m\u00e9s elevat, per\u00f2 en aquelles \u00e8poques nom\u00e9s es parlava d\u2019una \u201cafectaci\u00f3\u201d i sempre es va donar per fet que era quelcom \u201cnegatiu\u201d, quan no era pas aix\u00ed.<\/p>\n
Un cop venuda i amb Calafat a \u201ctota m\u00e0quina\u201d, la meva vida va fer un tomb, va canviar radicalment, per\u00f2 aix\u00f2 ja \u00e9s una altra hist\u00f2ria.<\/p>\n
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
318.- No fa pas gaire vaig fer un escrit dels meus anys a Les Rambles de Barcelona\u00a0i clar, aix\u00f2 m\u2019ha portat a fer aquest altre de la casa de La Floresta, que els meu pares van comprar com a segona resid\u00e8ncia, al poc de n\u00e9ixer jo, m\u00e9s concretament el 1962. La Floresta \u00e9s un districte […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2880,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-2878","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espai-zero"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2878","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2878"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2878\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2881,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2878\/revisions\/2881"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2880"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2878"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2878"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2878"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}