He fet cr\u00f2niques de molts trials, tant de modernes com de cl\u00e0ssiques: dels Scottish Six Days, dels Pre’65, Santigosa, Arinsal, Ventoux, Eivissa, Robregordo, All, Maeztu, Costa Brava, Manx, del Trial Solidari i, l’\u00faltim, va ser el de Sant Lloren\u00e7, per\u00f2 em faltava fer el dels Cingles.<\/p>\n
Els Tres Dies dels Cingles van ser una competici\u00f3 de Trial internacional que es disputava anualment pels voltants dels Cingles de Bert\u00ed, entre el Vall\u00e8s Oriental, l’Occidental i el Moian\u00e8s. Es va organitzar entre el 1973 i el 2007, essent un referent internacional entre els trials de llarga durada per la seva qualitat.<\/p>\n
El Moto Club Cingles de Bert\u00ed va decidir organitzar una prova de tres dies, inspirada en els Sis Dies d’Esc\u00f2cia de Trial i seguint l’exemple dels Tres Dies de Santigosa, creats el 1972.<\/p>\n
Els Tres Dies es disputaven cap al 12 d\u2019octubre, un cop acabat el Campionat del M\u00f3n i normalment hi assistien els millors pilots internacionals, que aprofitaven aix\u00ed el bon clima i la manca de pressi\u00f3, un cop finalitzada la temporada, per a mantenir la forma i gaudir d’unes zones i recorregut de gran bellesa. Les marques tamb\u00e9 aprofitaven per presentar els nous models.<\/p>\n
La sortida i centre neur\u00e0lgic de les primeres edicions van ser a Sant Feliu de Codines, on els pilots disposaven d’un parc tancat situat a la \u00abPenya\u00bb, traslladant-se m\u00e9s tard a l\u2019antic hotel Mas Bad\u00f3, a Sant Quirze Safaja. Tamb\u00e9 va passar per Caldes de Montbui retornant, en les \u00faltimes edicions, a Sant Feliu de Codines.<\/p>\n
El recorregut de les primeres edicions arribava fins a Santa Eul\u00e0lia de Ron\u00e7ana. Era d’uns 45 km diaris els dos primers dies i una mica menys el tercer, entre els termes municipals de Sant Feliu de Codines i Gallifa (passant per Sant Lloren\u00e7 Savall, Caldes de Montbui, Sant Quirze Safaja i Castellter\u00e7ol), que calia completar en un m\u00e0xim de 7 hores i mitja. El control horari va ser durant molts anys a Cabanyelles (el fam\u00f3s km 11) i m\u00e9s tard, quan el circuit es va allargar, el control horari es va traslladar a l’\u00e0rea de La Clau, a Sant Lloren\u00e7 Savall.<\/p>\n
Normalment es marcaven al voltant de 30 zones non-stop divendres i 35 zones els altres dos dies, d’entre les quals dues de tipus indoor, per tal d’acostar el Trial al p\u00fablic: una al centre de Gallifa i l’altra a la pla\u00e7a d’entrada a Sant Feliu de Codines, que tancava cada jornada. La resta de zones estaven repartides pels boscos dels Cingles, amb moltes zones d’aigua, aprofitant els rius i torrents que hi havia, combinades amb altres de grans roques o de terra vermella i arrels.<\/p>\n
Moltes zones estaven agrupades en seccions que calia superar d’una tirada, de les quals n’hi havia algunes de famoses per la seva bellesa i dificultat, com ara les de Llobateres (prop de Sant Quirze), Prat de Dalt (prop de Sant Feliu) o Les Maioles (prop de Gallifa), aquesta darrera consistent en unes quantes zones encadenades pel llit d’un rierol ombr\u00edvol, amb grans roques humides.<\/p>\n
Aquests tres dies van atraure sempre nombrosos participants i, durant els anys 70, la llista d’inscrits ultrapassava sovint els 300 pilots. Des de la primera edici\u00f3 fins a la darrera, participaren en la prova en total m\u00e9s de 8.000 corredors de tots els nivells, des dels m\u00e9s amateur fins a campions estrangers com ara Mick Andrews, Ulf Karlson, Yrj\u00f6 Vesterinen, Gilles Burgat, Eddy Lejeune o Tommi Ahvala, sense oblidar corredors destacats com ara Charles Coutard, Rob Edwards, Felix Krahnstover i molts d’altres.<\/p>\n
El Moto Club Cingles de Bert\u00ed va ser molt innovador i aix\u00ed, per exemple, va ser dels primers a incloure zones indoor en un Trial convencional, idea que amb el temps moltes altres proves van adoptar.<\/p>\n
Va ser el primer en introduir a la pen\u00ednsula ib\u00e8rica la modalitat del Side-Trial, tot afegint aquesta categoria a la prova l’any 1975, amb vict\u00f2ria de Claude Coutard i Ernest Langlois amb Bultaco.<\/p>\n
Des d’aleshores i fins a comen\u00e7aments dels anys 80, als Tres Dies dels Cingles hi corrien tamb\u00e9 motos amb sidecar, disposant d’un recorregut i unes zones dissenyats espec\u00edficament per aquesta modalitat. La prova de Side-Trial dels Cingles va tenir molta anomenada i durant anys el primer dels tres dies puntuava per al Campionat d’Europa de l’especialitat.<\/p>\n
Gr\u00e0cies en gran part a aquesta prova sortiren grans parelles de pilot i copilot catalans, com ara les formades per Tresserras-Vilar, Bosch-Sibils, Estrada-Bou, Maltas-Janer, Mayoral-Ferrer o Jord\u00e0-Estrada, algunes de les quals van arribar a guanyar el Campionat d’Europa.<\/p>\n
Fou Campionat d\u2019Europa des de l\u2019any 1976 fins al 1981, que va ser l’\u00faltima vegada que es van inclou-re dins els Tres Dies (a part del petit \u00abrevival\u00bb del 1997). Despr\u00e9s van venir altres Sides-Trials a Santa Eul\u00e0lia de Ron\u00e7ana i fins hi tot 2 Dies amb sortida des de Gallifa.<\/p>\n
Oficialment, i amb car\u00e0cter de Campionat d\u2019Europa, l\u2019any 1989 va ser l\u2019\u00faltima vegada que els millors pilots i copilots nacionals i internacionals van participar en els Cingles.<\/p>\n
Per acabar amb les innovacions i emulant algunes proves del Regne Unit, als Tres Dies dels Cingles s’instaura per primera vegada, en l’edici\u00f3 de 1975, la puntuaci\u00f3 de 2.<\/p>\n
La darrera edici\u00f3 disputada de la prova va ser el 2007. La seg\u00fcent edici\u00f3, prevista per al 2008, va ser suspesa per part dels organitzadors amb la intenci\u00f3 de replantejar la prova de cara al 2009, any en qu\u00e8 finalment els Tres Dies van ser anul\u00b7lats a darrera hora per manca de permisos administratius.<\/p>\n
Guanyadors dels Tres Dies dels Cingles:<\/strong><\/p>\n 1973 Geoff Chandler, Montesa Del 2001 al 2004 es va organitzar la Copa d\u2019Espanya de Cl\u00e0ssiques, amb sortida des de Sant Feliu de Codines, i del 2012 al 2017 el Moto Club Cingles de Bert\u00ed va voler recuperar el Trial i ho van fer en format de cl\u00e0ssiques i d\u2019un dia de durada, fent la Copa Catalana de Cl\u00e0ssiques (Campionat de Catalunya), amb sortida a Gallifa. Aix\u00ed doncs, durant 6 anys vam poder gaudir, en part, d\u2019aquelles zones i paratges de les edicions dels Tres dies, per\u00f2 tot t\u00e9 un final i diferents entrebancs organitzatius van fer que perd\u00e9ssim un dels millors trials de cl\u00e0ssiques que es feien al pa\u00eds.<\/p>\n Els Tres Dies dels Cingles tan sols els vaig c\u00f3rrer en dues edicions, el 1998 i 1999, totes dues amb Gas Gas per\u00f2, des d\u2019aleshores, aquells indrets van ser el meu lloc d\u2019entrenament, juntament amb la colla de Sant Feliu de Codines, amb els que vaig formar una bona amistat.<\/p>\n No perdia l\u2019oportunitat d’acostar-me al poble cada diumenge, per fer aquelles zones que s\u2019havien fet pels Tres dies i tamb\u00e9 recordo amb molt d\u2019afecte veure cr\u00e9ixer a l\u2019Alba Villegas. Per\u00f2 a la que van comen\u00e7ar el problemes d\u2019acc\u00e9s al medi natural i la creaci\u00f3 de les diferents \u00e0rees i trials, amb molta pena, vaig deixar d’anar-hi. Sols ho feia quan s\u2019organitzaven els trials de cl\u00e0ssiques, que aquests s\u00ed que els vaig c\u00f3rrer tots, quedant-me amb els records dels paratges i amics que s\u00e9 que tinc a Sant Feliu de Codines.<\/p>\n M\u00e9s tard, el 2021 (i fins a dia d\u2019avui), el Moto Club Cingles de Bert\u00ed va tornar a engegar motors fent una nova edici\u00f3 del Trial dels Cingles amb noves generacions, noves emocions i amb molta il\u00b7lusi\u00f3 per donar continu\u00eftat a la prova, repetint la cursa anualment, per\u00f2 fent-los amb una durada m\u00e9s curta i limitat a 150 pilots, per afavorir l\u2019agilitat del Trial i la cura dels terrenys i propietaris.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, es van organitzar els Dos Dies de Trial dels Cingles, passant per Gallifa, Sant Feliu de Codines, Sant Quirze Safaja i Caldes de Montbui, amb for\u00e7a \u00e8xit de participaci\u00f3 i posant en pr\u00e0ctica el temps variable per zona, depenent de les caracter\u00edstiques de cada zona, i buscant poder complir amb el non-stop, sense carregar la responsabilitat als controls de saber si el pilot para o no para.<\/p>\n Nova generaci\u00f3, noves idees. Visca Els Cingles!<\/p>\n Dades i curiositats:<\/strong><\/p>\n El primer Trial de Cl\u00e0ssiques organitzat pel Moto Club Cingles de Bert\u00ed va ser l\u2019any 1995. Podeu veure un v\u00eddeo en el seg\u00fcent enlla\u00e7:<\/p>\n
\n1974 Yrj\u00f6 Vesterinen, Bultaco
\n1975 Yrj\u00f6 Vesterinen, Bultaco
\n1976 Manuel Soler, Bultaco
\n1977 Manuel Soler, Bultaco
\n1978 Toni Gorgot, Bultaco
\n1979 Martin Lampkin, Bultaco
\n1980 Toni Gorgot, Ossa
\n1981 Toni Gorgot, Montesa
\n1982 Toni Gorgot, Montesa
\n1983 Toni Gorgot, Montesa
\n1984 Andreu Codina, Montesa
\n1985 Thierry Michaud, Fantic
\n1986 Jordi Tarr\u00e9s, Beta
\n1987 Jordi Tarr\u00e9s, Beta
\n1988 Jordi Tarr\u00e9s, Beta
\n1989 Am\u00f3s Bilbao, Fantic
\n1990 Andreu Codina, Gas Gas
\n1991 Am\u00f3s Bilbao, Gas Gas
\n1992 Am\u00f3s Bilbao, Gas Gas
\n1993 Joan Pons, Gas Gas
\n1994 Joan Pons, Gas Gas
\n1995 Marc Catll\u00e0, Gas Gas
\n1996 Joan Sol\u00e9, Beta
\n1997 Adam Raga, Gas Gas
\n1998 Jos\u00e9 M. Alcaraz, Montesa
\n1999 Marc Freixa, Gas Gas
\n2000 Josep Manzano, Sherco
\n2001 Marcel Justrib\u00f3, Sherco
\n2002 Jordi Pascuet, Gas Gas
\n2003 Jeroni Fajardo, Gas Gas
\n2004 Jordi Pascuet, Gas Gas
\n2005 Jordi Pascuet, Gas Gas
\n2006 Jordi Pascuet, Gas Gas
\n2007 Jordi Pascuet, Beta<\/p>\n