![\"\"](\"https:\/\/bonaiguatrial.com\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/WhatsApp-Image-2025-12-21-at-08.48.12.jpeg\")
<\/p>\n435.- Ja ho vaig dir a la cr\u00f2nica que vaig fer sobre Calafat: \u201dLa meva vida, sense Calafat, hauria estat diferent\u201d, per\u00f2 \u00e9s que a m\u00e9s, ara fa 50 anys que gaudim de Calafat i ho vull tornar a recordar.<\/p>\n
\u00c9s evident que les viv\u00e8ncies de la infantesa s\u00f3n les que determinen en bona part la nostra vida adulta i tamb\u00e9 \u00e9s evident que l’adolesc\u00e8ncia \u00e9s un moment de gran transcend\u00e8ncia en el cicle de la vida.<\/p>\n
Segurament, moltes coses podem oblidar-les, per\u00f2 costaria entendre que alg\u00fa no tingu\u00e9s cap record de la seva infantesa i adolesc\u00e8ncia. Jo en tinc molts, sobre tot de Calafat. 50 anys donen per molt i per aquest motiu m’he decidit a escriure aquesta cr\u00f2nica que es remunta a uns quants anys enrere.<\/p>\n
Recordo com, a finals dels anys seixanta i primers dels setanta, tot i que teniem la casa de La Floresta, els meus pares feien un gran esfor\u00e7 perqu\u00e8 els tres germans pogu\u00e9ssim passar, durant no m\u00e9s d’una setmana, les vacances a la platja.<\/p>\n
Tamb\u00e9 recordo amb molta il\u00b7lusi\u00f3 els dies a la Costa Brava, en aquell petit apartament de Sa Riera, o al c\u00e0mping \u00abEl Maset\u00bb de Begur, les excursions a les Illes Medes, els arrossos de Pals i aquelles tardes de calor comprant cer\u00e0mica a La Bisbal. Van ser estius molt intensos gaudint de la brisa marina, d’aquella sorra granulada, de les platges profundes i de la seva freda, neta i salada aigua.<\/p>\n
Per tot aix\u00f2, els meus pares van voler fer un pas m\u00e9s comprant una segona resid\u00e8ncia, per\u00f2 no s\u2019ho van poder permetre. La Costa Brava estava en plena \u201cefervesc\u00e8ncia\u201d i els preus de les cases estaven fora del seu abast, de manera que van buscar altres alternatives.<\/p>\n
Al c\u00e0mping \u00abEl Maset\u00bb de Begur hi havia uns ve\u00efns campistes que tenien una casa a Calafat (L\u2019Ametlla de Mar, Tarragona), i els meus pares, despr\u00e9s de comentar-ho amb ells, s\u2019hi van despla\u00e7ar per veure com eren aquelles terres.<\/p>\n
Passar de la Costa Brava a la Costa Daurada era un canvi \u201cradical\u201d i \u00e9s que, a m\u00e9s, anar a Calafat a primers dels anys setanta era una aut\u00e8ntica \u00abexcursi\u00f3\u00bb. Les Costes del Garraf o el Port de l’Ordal, eren rutes habituals mentre, poc a poc, anaven allargant les autopistes, les actuals AP2 i AP7. Tampoc era cap meravella la urbanitzaci\u00f3, per\u00f2 els va seduir la tranquil\u00b7litat i aquella part de costa amb unes cales que, si b\u00e9 no eren la Costa Brava, tampoc eren aquelles platges llargues t\u00edpiques de Tarragona, i aix\u00ed va ser com vam comprar la parcel\u00b7la per fer-hi una casa.<\/p>\n
La meva pres\u00e8ncia a Calafat data de l’any 1974, tenia 13 anys. Recordo perfectament els meus primers passejos (sense carnet) per la urbanitzaci\u00f3, amb la Bultaco Sherpa del meu germ\u00e0, a la \u201crecerca i captura\u201d d’algun amic (o amiga) amb qui poder establir conversa; les zones de Trial havien passat a segon terme, jeje…<\/p>\n
Aviat els vaig trobar a la platja, per\u00f2 sobretot al bar del Roberto, lloc ideal per aix\u00f2 i en breu, juntament amb el meu cos\u00ed Jaume, ja vaig fer amics amb el grup dels nois i tamb\u00e9 de les noies.<\/p>\n
Per\u00f2 en el grup de les noies hi havia una que, amb els ulls de color mel, rossa, un ampli somriure, molt parladora i circulant amb un Vespino vermell, em va enlluernar. Era ni m\u00e9s ni menys que la Merc\u00e8.<\/p>\n
Ella ja portava un parell d\u2019anys estiuejant a Calafat. Va ser la primera a la qual \u201cvaig tenir l\u2019honor\u201d de portar de paquet a la Sherpa i va ser a la primera que \u00abvaig enganyar\u00bb (encara que crec que ho va saber sempre), en dir-li que m’havia quedat sense benzina, quan el que havia fet era tancar l’aixeta per poder tornar al bar del Roberto caminant i poder estar amb ella una estona m\u00e9s. Tamb\u00e9 jug\u00e0vem a la m\u00e0quina de boles (pinball<\/em>) que hi havia en el mateix Bar.<\/p>\n Ha quedat ennrera, per\u00f2 ho recordo com si fos ah\u00ed, aquell\u00a0pinball<\/em>\u00a0al voltant del qual ens possavem formant una bona rotllana per veure partides intenses mentre sonava la caracter\u00edstica melodia caotica d\u2019aquestes m\u00e0quines i amb aquell moviment de malucs i bra\u00e7os per fer que aquella bola platejada colpeg\u00e9s un \u201cbumper\u201d sense fer falta i don\u00e9s una partida gr\u00e0tis, per\u00f2 tamb\u00e9 va deixar enrere el lloc on tantes confid\u00e8ncies v\u00e0rem comentar al seu voltant.<\/p>\n I tamb\u00e9 al voltant d\u2019quell pinball, sense ser-ne massa concients, va comen\u00e7ar una hist\u00f2ria d\u2019amor que continua fins avui. Una hist\u00f2ria que em va canviar la vida, que em va formar com a persona i que per aquests mateixos motius vull comentar.<\/p>\n Feia un parell d\u2019anys d\u2019aquella primera trobada amb la Merc\u00e8. Ella amb 15 anys i jo a punt de fer-los, el 17 d\u2019octubre de 1976, vam comen\u00e7ar a \u201cfestejar\u201d.<\/p>\n Els inicis de la nostra relaci\u00f3, a l\u2019entorn de Calafat, van ser meravellosos, plens de passi\u00f3, amb moments rom\u00e0ntics, rialles i llargues converses. Les primeres passejades agafats de la m\u00e0 es prolongaven durant hores, ens apassionava con\u00e8ixer detalls l\u2019un de l’altre, els nostres gustos, les nostres fam\u00edlies o les nostres viv\u00e8ncies d\u2019infantesa i aficions.<\/p>\n Ens an\u00e0vem coneixent i sens dubte vam tenir les primeres discussions, per\u00f2 sempre ho vam saber solucionar amb enteniment, respecte i amb paci\u00e8ncia per part dels dos, de fet, com fins ara.<\/p>\n Dels 13 als 21 anys us podria explicar mil an\u00e8cdotes de Calafat, i si a aix\u00f2 li afegeixo els prop de 41 anys que porto casat amb la Merc\u00e8, no acabaria mai.<\/p>\n Per\u00f2 s\u00ed que puc explicar-vos algunes que, per a mi, s\u00f3n les m\u00e9s boniques, divertides i significatives, tamb\u00e9 alguna de trista, i el que he apr\u00e8s de cadascuna d’elles:<\/p>\n No puc oblidar els dos cotxes que ens varen portar a Calafat en els primers anys: aquell Simca 1200 que tenien els meus pares i el Mini 1000 vermell del meu germ\u00e0…<\/p>\n Aquelles tardes i nits xerrant, menjant pipes o escoltant acudits del C\u00e9sar al mur de davant del bar del Roberto, tamb\u00e9 jugant a fet i amagar…<\/p>\n Escoltant i veient les primeres \u201ccoreografies\u201d de les noies al so de la m\u00fasica de la m\u00e0quina de discos que amb un \u201cduro\u201d sonaven dues can\u00e7ons. Recordo perfectament la de Barry White \u201cThe firts, my last, my everything\u201d, amb una lletra molt adient pel que seria la meva propera relaci\u00f3 amb la Merc\u00e8…<\/p>\n Aquelles trobades a la platja Calafate, jugant a pales, esquitxant a les noies o fent-me el \u201cxulo\u201d saltant dels \u201cacantilats\u201d. Tamb\u00e9 les \u201ctravesses\u201d nedant de la Calafate a Les Tres Cales…<\/p>\n Els partits de futbol amb els \u201cpijos\u201d de Sant Jordi d\u2019Alfama i la r\u00e0bia que feien cada vegada que els v\u00e8iem apar\u00e8ixer amb els seus patins de vela a les nostres platges…<\/p>\n R\u00e0bia i \u201cenveja\u201d que tamb\u00e9 feien els estrangers que s\u2019apropaven a les \u201cnostres\u201d noies amb no gaires \u201cbones intencions\u201d i lluint tipet a la piscina del restaurant…<\/p>\n Aquelles vegades que li vaig demanar a la Merc\u00e8 festejar. Dues propostes amb \u201ccarbassa\u201d com a resposta i la tercera ja el s\u00ed!<\/p>\n Aquell 1 de novembre, en plena castanyada de 1976, que ens v\u00e0rem fer el primer pet\u00f3 en aquells carrers de Calafat amb poca llum…<\/p>\n Les nits de ball al restaurant de La Piscina i la nostra can\u00e7\u00f3 de Chicago \u201cIf you leave me now\u201d…<\/p>\n Aquelles excursions a la \u201croca quadrada\u201d, les sardinades i costellades amb tota la colla d\u2019amics…<\/p>\n Tamb\u00e9 les incursions al \u201cJabal\u00ed Enamorado\u201d, una esp\u00e8cie de bar que m\u00e9s tard vam esbrinar que era un local de cites…<\/p>\n Les primeres festes majors en que el jovent de Calafat \u00e9rem els encarregats de, casa per casa i porta per porta, demanar donatius als ve\u00efns per finan\u00e7ar-les. Tamb\u00e9 aquells jocs a la piscina o els concursos de disfresses amb aquell xai que li va tocar al pare de la Merc\u00e8, que no va tenir valor per sacrificar-lo i que va passar la nit al garatge de casa seva…<\/p>\n Aquella Montesa Enduro 75L que ens v\u00e0rem comprar a mitges i amb la que ens despla\u00e7\u00e0vem a \u201crobar\u201d ametlles a les finques de la carretera vella…<\/p>\n La Vespa que tothom em demanava per fer les pr\u00e0ctiques per treure\u2019s el carnet de conduir moto…<\/p>\n Les estones que v\u00e0rem passar al Circuit amb bicicleta, moto o cotxe, fent-lo del dret i del rev\u00e9s i tamb\u00e9 les estones que vam compartir amb els seus responsables: Carmelo Ezpeleta, Juan Celada o Javier Tort i totes les curses que vam poder veure, tant de cotxes com de motos, i que no ens calia pagar entrada al Circuit perqu\u00e8 els controls de l\u2019entrada eren amics nostres i feien la vista grossa…<\/p>\n Poques piscines hi havia a Calafat aleshores i les animalades que f\u00e8iem a\u00a0la del Jaume Llena van ser d\u2019esc\u00e0ndol… Ja amb 18 anys, em vaig comprar una Montesa Enduro 250 H6 que no es va moure de Calafat, fent excursions amb l\u2019amic Jaume i amb la colla de L\u2019Ametlla de Mar, pels voltants del Baix Ebre i de Tivissa. Recordo c\u00f3rrer el primer i \u00fanic Tot Terreny de Calafat l\u2019any 1980.<\/p>\n Abans de marxar a fer el servei militar, el meu pas per la Unitat Moto Alpina de la Creu Roja i els serveis prestats al Circuit de Calafat amb el \u201cSuperprestigio\u201d del Solo Moto.<\/p>\n I ens vam casar, m\u00e9s concretament el 2 de juny de 1983, i a partir d\u2019aleshores vaig canviar de casa quan est\u00e0vem de vacances, passant de la dels meus pares a la dels meus sogres.<\/p>\n Em vaig comprar (de segona m\u00e0) la primera Bultaco Sherpa T i la vaig estrenar a Calafat on a m\u00e9s la guardaria i on faria les primeres sortides trialeres. Tamb\u00e9 vaig c\u00f3rrer el meu primer Trial al Perell\u00f3 (a escassos 15 Km de Calafat) i del que no guardo molt bon record.<\/p>\n \u00c9rem pocs, per\u00f2 molt ben avinguts. Vam fer sortides estiuenques des de Calafat amb en Jaume i la Maribel, i el Javi i la Mari Carmen, per\u00f2 l\u2019estimada Mari Carmen ens va deixar molt aviat. Tot el grup ens vam anar \u00abdispersant\u00bb. \u00c9s el que te passar d\u2019adolescent a adult, tenir fills, etc… Quan la Merc\u00e8 estava embarassada, vam comprar el \u201cmillor\u201d vehicle que hem tingut mai i que anava perfecte per baixar a la platja, un Citro\u00ebn Mehari.<\/p>\n L\u20191 de gener de 1987 va n\u00e9ixer la Marta i Calafat va agafar m\u00e9s for\u00e7a.<\/p>\n L\u2019any 91 els meus sogres van deixar Barcelona per anar a viure a Calafat. Tamb\u00e9 va ser l\u2019any en que una nova mascota es va incorporar en les nostres vides, el MAX, un Yorkshire molt intel\u00b7ligent al que li feia p\u00e0nic la piscina i encara no entenem perqu\u00e8.<\/p>\n La Marta, igual que va fer la seva mare de nena, estava els tres mesos d\u2019estiu a Calafat (jo de jovenet no ho vaig poder fer perqu\u00e8 sempre havia d\u2019estudiar per recuperar al setembre (esnifff, snifff…) i juntament amb en Jordi i la M\u00aa Ant\u00f2nia, va anar formant-se amb els valors que comporta passar tants dies amb els avis.<\/p>\n A Calafat, la Marta va aprendre a nadar, a anar amb bicicleta i moto, i amb la seva cosina, amb les ve\u00efnes i amigues de la mateixa edat, varen compartir aquells estius dels anys 90 que tantes satisfaccions em provoca recordar. Ja de m\u00e9s gran, tamb\u00e9 aquells cap de setmana amb tots els amics del col\u00b7legi: Ane Miren, Carla, Raquel, Jeli (epd), Christian, etc.<\/p>\n El Port Esportiu de Calafat estava creixent molt i van arribar les etapes de les barques. Estius de sortides, primer amb la Larson i despr\u00e9s amb la Maxum: L\u2019Hospitalet de l\u2019Infant, el Delta de l\u2019Ebre, l\u2019Ampolla, Cala M\u00e9, hores de navegaci\u00f3 saltant onades, esquiant, banys en alta mar, etc. van fer d\u2019aquells dies, unes jornades per no oblidar. Amb la Bombardier See Doo, vaig tenir els moments m\u00e9s divertits a la mar, ja que no m\u2019ha pujat mai tant l\u2019adrenalina com amb aquesta moto d\u2019aigua.<\/p>\n Hem vist cr\u00e9ixer les dues centrals nuclears, primer Vandell\u00f3s 1 construida al 1972 i tancada per un accident greu al 1989. Despr\u00e9s Vandell\u00f3s 2 constru\u00efda al 1981 i actualment en funcionament. \u00c9s cert que des de la platja de l\u2019Almadrava sempre les hem tingut a la vista, per\u00f2 el pas del temps ha fet que ja no li donem import\u00e0ncia a la seva pres\u00e8ncia, cosa que no \u00e9s del tot cert.<\/p>\n Recordo veure a L\u2019Ametlla de Mar el terra de la llotja com s’omplia de caixes de peix que es venien despr\u00e9s d’anunciar, amb una cantarella molt especial, els preus en forma descendent fins que alg\u00fa adquiria el lot. Avui dia el sistema est\u00e0 molt modernitzat i informatitzat i encara que l’esperit de la subhasta \u00e9s el mateix, era molt m\u00e9s divertit abans. Tamb\u00e9 a la mateixa vila hem menjat\u00a0 paelles, calamars o musclos de l\u2019Alguer, Bella Cala, Avenida i Marina, restaurants que solem visitar amb freq\u00fc\u00e8ncia i aquelles tardes d\u2019estiu a la \u00abJijonenca\u00bb per degustar els gelats o granissats que, asseguts a la terrassa del carrer, pren\u00edem els mesos de m\u00e9s calor veient passar els \u201cguiris\u201d. Coses de la vida, aquell Tros de la carretera vella on an\u00e0vem a \u201crobar\u201d ametlles va passar a ser de la nostra propietat. Vam restaurar la caseta i v\u00e0rem fer reviure tots aquells ametllers, oliveres i garrofers que durant tants anys havien estat perduts. Les primeres collites \u201cd\u2019Oli del Tros\u201d les v\u00e0rem repartir entre la fam\u00edlia i amics i era un oli de color, textura i sabor delici\u00f3s.<\/p>\n Port Aventura va ser un dels llocs fixes que visit\u00e0vem cada estiu, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que la calor i sobretot les cues, varen fer que cada vegada hi an\u00e9ssim menys.<\/p>\n Tamb\u00e9 cal recordar aquells Nadals que, al voltant de la llar de foc, gaud\u00edem en companyia de la resta de fam\u00edlia i m\u00e9s encara aquells anys que, disfressat de Pare Noel els portava caramels als meus nebots i als fills d\u2019amics de joventut.<\/p>\n I van comen\u00e7ar els pitjors anys.<\/p>\n El 2005, els meus sogres Jordi i M\u00aa Ant\u00f2nia, estaven bastant malament de salut. Ell operat del cor dues vegades i amb la mobilitat redu\u00efda i ella operada tamb\u00e9 del cor, no veient-se capa\u00e7os de continuar vivint sols a Calafat. Amb gran pena van decidir tornar a viure a Barcelona, conservant, per\u00f2, la casa de Calafat on tants records hi tenim. El 2 de juny del 2008, al restaurant de La Piscina on tantes hores hav\u00edem passat de joves, vam celebrar els nostres 25 anys de noces amb els amics m\u00e9s propers. Va ser una festa molt emotiva, sobretot perqu\u00e8 la Merc\u00e8 estava en ple proc\u00e9s de tractament de la seva malaltia.<\/p>\n A partir d\u2019aqu\u00ed, les nostres vacances i caps de setmana a Calafat passen a segon terme i potser serien els anys m\u00e9s tristos, amb el mal final de la mort dels avis, primer en Jordi el 6 de juny de 2012 i tres mesos m\u00e9s tard, la mort de la M\u00aa Antonia (la Bibi) l\u201911 de setembre del mateix any.<\/p>\n De sobte, una part de la nostra hist\u00f2ria a Calafat quedava trencada. Lluny quedaven aquells records, aquells anys de riures i situacions quotidianes que ens feien estar alegres i contents, per\u00f2 la vida continua i van arribar alguns esdeveniments que ens van tornar la il.lusi\u00f3 com mai ho hagu\u00e9ssim pogut esperar.<\/p>\n La nostra filla Marta \u00e9s va casar amb l\u2019Asier i amb ells va arribar el nostre n\u00e9t Aimar.<\/p>\n Altre cop els estius serien especials, altre cop tornarien per esmorzar les sardines escabetxades que tan bones feia la Bibi i que la Merc\u00e8 ha sabut mantenir i les nits tornarien a ser moments \u00fanics amb alguns petits detalls tal com les barbacoes, gint\u00f2nics, sopars a la fresca amb la fam\u00edlia, trobades amb els amics m\u00e9s propers, etc. El primer estiu a Calafat de l\u2019Aimar, tot i que era molt petit, ja que havia nascut el 24 de juny de 2017, i els seg\u00fcents estius, tornem a la platja, tornem a fer castells de sorra, jugar a pilota, saltar onades, buscar tresors, anar amb bicicleta, moto, etc. Tot plegat em fa remoure aquells records dels anys 90 en que la nostra filla Marta va passar tan alegrement totes les vacances i, encara que \u00e9s cert que enyoro tots aquells anys que passejant per la Urbanitzaci\u00f3 et trobaves amb coneguts i que ara no conec a pr\u00e0cticament ning\u00fa, Calafat s\u2019ha convertit en el meu \u201crac\u00f3\u201d d\u2019esbarjo i on em sento m\u00e9s feli\u00e7.<\/p>\n Aquesta Setmana Santa del 2024 fa 50 anys que vam estrenar la casa de Calafat i tot ha canviat molt, la urbanitzaci\u00f3 ha crescut i no ens coneixem tots com abans, tenim un gran port, el circuit est\u00e0 espl\u00e8ndid, per\u00f2 ja no \u00e9s aquell circuit familiar on hi hav\u00edem passat tantes hores de jocs, el Bar del Roberto va canviar d\u2019empla\u00e7ament, sort que en el record ens queda tota la m\u00e0gia i els moments que vam viure en aquell primer Bar…<\/p>\n Un petit apunt que vull afegir \u00e9s que no entenc la mania de canviar el nom de les coses, i segurament ser\u00e0 l\u2019encertat, per\u00f2 per mi la Calafate sempre ser\u00e0 la Calafate i no la Calafat\u00f3 i la \u201croca quadrada\u201d sempre ser\u00e0 la \u201croca quadrada\u201d i no la Moleta de l\u2019Amunt o Roca del Migdia.<\/p>\n Tot i que les cendres del meu pare, que ens va deixar el 25 de desembre del 2022, descansen a Calafat, vam creure oport\u00fa, amb el consentiment de la meva mare, vendre la casa dels meus pares i, al juny del 2023, va passar a ser d\u2019uns altres propietaris, i jo, tot i que passo sovint per davant sempre que puc, no deixo de recordar que all\u00e0 va comen\u00e7ar tot, fins arribar als 50 anys a Calafat que ara compleixo i comparteixo.<\/p>\n No s\u00e9 quin futur li deparar\u00e0 a la nostra casa de Calafat, per\u00f2 de moment, nosaltres, en cinquena generaci\u00f3, seguim gaudint dels nostres moments i per poc que puguem, ens desplacem a passar-hi els cap de setmana, vacances o dies de festa, sempre recordant que…<\/p>\n \u201cLes nostres vides, sense Calafat, haur\u00eden estat diferents\u201d<\/strong><\/p>\n 435.- Ja ho vaig dir a la cr\u00f2nica que vaig fer sobre Calafat: \u201dLa meva vida, sense Calafat, hauria estat diferent\u201d, per\u00f2 \u00e9s que a m\u00e9s, ara fa 50 anys que gaudim de Calafat i ho vull tornar a recordar. \u00c9s evident que les viv\u00e8ncies de la infantesa s\u00f3n les que determinen en bona part […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2455,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-2454","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espai-zero"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2454","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2454"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2454\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2480,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2454\/revisions\/2480"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2455"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2454"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2454"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2454"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/bonaiguatrial.com\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Calafat-parella.jpeg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/bonaiguatrial.com\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Calafat-peix.jpeg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/bonaiguatrial.com\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Calafat-casa-meva.jpeg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/bonaiguatrial.com\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Calafat-platja.jpeg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/bonaiguatrial.com\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Calafat-les-tres.jpeg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/bonaiguatrial.com\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Calafat-Marta.jpeg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/bonaiguatrial.com\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Calafat-collage.jpeg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/bonaiguatrial.com\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Calafat-Aimar.jpeg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/bonaiguatrial.com\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Calafat-tots.jpeg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/bonaiguatrial.com\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/Victor-CALAFAT-50-02-victor-scaled.jpg\")
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"