474.- De la nostra trobada el passat novembre a la Vall d’Aran amb el bon amic Xavi, vam quedar que ens veur\u00edem a la inauguraci\u00f3 de l’exposici\u00f3 d\u2019aquarel.les que faria a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, per\u00f2 abans de parlar de com pinta de b\u00e9, voldria parlar del meu pare i de seguida veureu perqu\u00e8.<\/p>\n
El meu pare, amb tot just 27 anys, treballava de muntador d\u2019ascensors a l\u2019empresa Fuster Fabra (ara OTIS), i pels voltants de Sant Joan del 1954, muntant els ascensors de la Resid\u00e8ncia Sanit\u00e0ria General Moscard\u00f3, ara Hospital Universitari Arnau de Vilanova, va patir un accident laboral. Va caure des d’un quart pis pel forat de l’ascensor i menys el cap, s\u2019ho va trencar tot.<\/p>\n
La meva mare (embarassada del meu germ\u00e0 gran), les seves germanes, cunyats i pares, es van despla\u00e7ar r\u00e0pidament cap a Lleida perqu\u00e8 tem\u00eden per la seva vida.<\/p>\n
El meu avi Eugenio, en veure\u2019l a la UCI viu, amb tot el cos morat i trencat, va ser l\u2019\u00faltima vegada que el va veure, perqu\u00e8 va patir un infart mentre descansava assegut a l\u2019habitaci\u00f3 del mateix hospital on estava ingressat el meu pare.<\/p>\n
Segurament aquest cop va ser m\u00e9s dur que el primer i el meu pare, sense haver-ho reconegut mai, crec que es va sentir responsable de la mort de l’avi i, per aquest mateix motiu, no va voler muntar mai m\u00e9s cap ascensor.<\/p>\n
Va estar prop d’un any ingressat, m\u00e9s un altre any de baixa a casa.<\/p>\n
Nosaltres som fills de Les Rambles i en aquell pis, en el terrat, hi havia uns trasters on el meu pare, mentre va estar de baixa i degut a les seves habilitats manuals, feia els enc\u00e0rrecs que li demanava l\u2019empresa on treballava: bobinant un motor, arreglant uns polsadors, etc. i aix\u00ed ho va estar fent fins que va ser l\u2019hora de tornar-se a incorporar a la feina, per\u00f2 com que tenia clar que no volia muntar ascensors, va decidir emprendre \u00abl’aventura\u00bb de crear el seu propi negoci.<\/p>\n
L’hospital Arnau de Vilanova va ser inaugurat el juny del 1956, per\u00f2 aix\u00f2 ja \u00e9s una altra hist\u00f2ria.<\/p>\n
Tot i que sabem que cap als voltants del 1957 va comen\u00e7ar a treballar, no tenim cap document que ho acrediti fins al 1959, on en un petit local d\u2019un carrer de Sants de Barcelona, es va especialitzar en la fabricaci\u00f3 dels polsadors i les botoneres dels ascensors. S\u00ed, s\u00ed, aquells botons que premeu per pujar o baixar al pis desitjat.<\/p>\n
Durant els anys 60 i 70, va patir de valent per pujar el negoci, \u00abel taller\u00bb que en d\u00e8iem nosaltres. Treballant m\u00e9s hores que un rellotge per poder mantenir la fam\u00edlia. Una vegada em va comentar que es feia tips de plorar tot sol perqu\u00e8 no veia sortida a tant sacrifici, per\u00f2 era un home fort i alhora, en la meva mare, va trobar la millor aliada. Passats uns quants anys, cap a finals dels 80, va ser quan vam agafar les regnes de l’empresa els tres germans Mart\u00edn i li vam donar la rendibilitat que al nostre pare tant li va costar trobar.<\/p>\n
Sense perdre mai de vista els inicis, poc a poc l\u2019empresa s’assemblava m\u00e9s a una f\u00e0brica que a un taller: gestions comercials i financeres, canvi de processos productius, altes de treballadors, noves instal\u00b7lacions i maquin\u00e0ria, noves tecnologies, sistemes de qualitat, crisis financeres i sanit\u00e0ries, transici\u00f3 generacional, etc. Tot plegat ha fet que 65 anys d’empresa hagin passat volant.<\/p>\n
El meu pare ja no hi \u00e9s, ens va deixar el 25 de desembre del 2022, per\u00f2 estic segur que est\u00e0 al cas de la nova situaci\u00f3 del seu estimat \u00abtaller\u00bb i en veure que els seus n\u00e9ts, tercera generaci\u00f3, segueixen el seu llegat, estar\u00e0 ben satisfet.<\/p>\n
De petit no em vaig poder imaginar mai que la meva vida estaria lligada i la passaria entre polsadors i no entre motos fent de mec\u00e0nic o ves a saber qu\u00e8, per\u00f2 de totes maneres no em penedeixo de res i menys d\u2019haver fet feli\u00e7 al meu pare tant o m\u00e9s del que ell em va fer feli\u00e7 a mi.<\/p>\n
Ara he tornat als or\u00edgens de l\u2019accident, a l\u2019Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, i no he pogut deixar de sentir un pessigolleig a l’est\u00f2mac pensant en el meu pare i, sense saber-ho, en el que va significar per mi aquell accident, per\u00f2 tal com li vaig comentar alguna vegada, hauria d\u2019estar satisfet, perqu\u00e8 aquell cop tan dur que va patir ell (i tota la fam\u00edlia) va servir perqu\u00e8 nosaltres estigu\u00e9ssim on som ara.<\/p>\n
No, no m\u2019he oblidat de les pintures del Xavi, encara que crec que el primer sorpr\u00e8s del que \u00e9s capa\u00e7 de pintar \u00e9s ell mateix, jajaja… per\u00f2 estic segur que a trav\u00e9s de la pintura ha sabut expressar una quantitat d’emocions i sentiments que sovint no s\u00f3n tan senzills de comunicar verbalment.<\/p>\n
Sigui com sigui, l\u2019exposici\u00f3, que ens ha encantat, ha estat l’excusa per fer el que m\u00e9s ens venia de gust… estar una estona, una bona estona, xerrant de tots aquells anys a Calafat, a la Vall d\u2019Aran i de tots els moments i records que vam gaudir junts.<\/p>\n
No vam poder deixar de comentar qu\u00e8 hauria estat de la Mari Carmen i no vam poder deixar d\u2019emocionar-nos de pensar per qu\u00e8 la vida, de vegades, \u00e9s tan injusta.<\/p>\n
Jornada per recordar sempre m\u00e9s.<\/p>\n
Un cop dit aix\u00f2, m\u2019agradaria adre\u00e7ar-me a l’estimada i enyorada Mari Carmen.<\/p>\n
Aqu\u00ed estem tots b\u00e9, una mica m\u00e9s espatllats, per\u00f2 continuem donant guerra a la vida.<\/p>\n
Primer de tot et voldria donar les gr\u00e0cies per fer que aquells dies a la Vall d’Aran del mes de novembre ens ho fessis venir b\u00e9 per retrobar-nos amb el Javi (per nosaltres continua sent el Javi).<\/p>\n
Un Javi que ha refet la seva vida amb la Maria, una dona encantadora. No deuria ser gens f\u00e0cil perdre la parella tan jove i amb les nenes tan petites i se n\u2019ha sortit molt b\u00e9.<\/p>\n
Les vostres filles (Laura i Marina) s\u00f3n el vostre viu reflexe. Tens un n\u00e9t preci\u00f3s, tant o m\u00e9s ros que t\u00fa i un altr@ en cam\u00ed.<\/p>\n
Van estar encantades i emocionades d\u2019escoltar com coment\u00e0vem tots aquells records de joventut i vam quedar que els hi compartiria totes les fotos i v\u00eddeos que tenim junts. Portar\u00e0 feina, per\u00f2 els servir\u00e0 per con\u00e8ixer tot all\u00f2 que vam gaudir i una mica del que la vida els hi va tallar de cop.<\/p>\n
No es tracta de recordar-ho amb tristesa, ara amb la serenitat que dona el pas del temps, podem recordar-ho amb alegria i recuperar aquelles viv\u00e8ncies.<\/p>\n
Hem quedat que ens tronarem a trobar, m\u00e9s aviat que tard, a Calafat i a la Vall d’Aran, llocs on vam compartir, tamb\u00e9 amb el Jaume i la Maribel, tots aquells anys, i ens seguirem \u201cposant al dia\u201d.<\/p>\n
Ja fa anys que no hi ets, per\u00f2 SEMPRE estar\u00e0s entre nosaltres.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
474.- De la nostra trobada el passat novembre a la Vall d’Aran amb el bon amic Xavi, vam quedar que ens veur\u00edem a la inauguraci\u00f3 de l’exposici\u00f3 d\u2019aquarel.les que faria a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, per\u00f2 abans de parlar de com pinta de b\u00e9, voldria parlar del meu pare i de seguida veureu […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1799,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-1798","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espai-zero"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1798","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1798"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1798\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1801,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1798\/revisions\/1801"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1799"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1798"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1798"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bonaiguatrial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1798"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}