543.- Hi ha famílies que deixen empremta. La família Giró n’és una. Fa molts anys que els conec i, des del primer dia, vaig descobrir que compartíem una mateixa manera d’entendre el Trial. Pels Giró, el Trial no és només un esport, és una forma de viure, una manera d’educar els més joves i de transmetre uns valors que passen de pares a fills amb tota naturalitat.
Per això, veure el meu nét Aimar participant en un dels Campus de l’Escola de Trial de la Maria Giró, ha estat molt més que assistir a unes jornades d’aprenentatge. Ha estat comprovar que aquella passió que vaig conèixer fa tants anys continua ben viva i que encara hi ha persones capaces de mantenir-ne l’essència, formant nous pilots, però sobretot noves persones.
Tot i que el Campus va començar el diumenge a la tarda, amb els primers retrobaments entre els participants, i es va desenvolupar de dilluns a dissabte, no, no tenia res a veure amb els SSDT, però tant el format com l’entorn em feien inevitable establir-hi certes semblances. Salvant totes les distàncies, és clar… em recordava, en certa manera, aquells dies màgics dels Scottish Six Days Trial i, qui sap, si algun dia aquesta canalla també tindrà l’oportunitat de participar-hi. Personalment, n’estic convençut.
Del 13 al 18 de juliol, l’àrea de Trial del Noassar, a Camprodon, considerada per molts, i també per mi, com un autèntic paradís per a la pràctica del Trial, va acollir una nova edició del Campus organitzat per la Maria Giró.
Parlar de la Maria és parlar d’una vida dedicada al Trial. Després d’una brillant trajectòria esportiva, ha sabut posar tota la seva experiència al servei dels més joves, convertint-se en una formadora excepcional. La seva manera d’ensenyar va molt més enllà de la tècnica. Juntament amb l’equip d’entrenadors, la Maria transmet confiança, respecte, companyonia i estima per aquest esport, fent que cada nen i cada nena se senti part d’una gran família.
El Campus va reunir una dotzena de nens i nenes, una xifra que permet oferir una atenció molt personalitzada. Durant sis dies, aquestes «futures promeses» van compartir entrenaments, àpats, jocs i tota mena d’activitats, creant un ambient difícil d’oblidar.
Els dies 15 i 16 de juliol vaig tenir la sort de viure aquesta experiència en primera persona. La Maria sabia que m’havia emportat la moto i em va convidar a participar en dos dels entrenaments. Va ser un gest que vaig agrair enormement i que em va permetre compartir dues jornades molt especials al costat dels nens, nenes i dels monitors, gaudint d’un entorn privilegiat i d’un ambient extraordinari.
Vaig fer alguns vídeos i fotografies que properament compartiré amb tots vosaltres. Seran una petita mostra del que representa uns dies en aquest Campus i de l’excel·lent ambient que s’hi respira.
Com tots els participans al Campus, el meu nét Aimar va aprofitar cada instant per aprendre tot el que va poder. Va escoltar, va observar, va practicar i va superar nous reptes damunt la moto, però estic convençut que, amb el pas dels anys, el que recordarà amb més afecte no seran només els obstacles superats o les tècniques apreses, sinó els dies compartits amb els seus companys, els entrenaments, els àpats, els jocs, les rialles i totes aquelles vivències que fan especial un Campus com aquest.
També ha hagut de matinar cada dia, probablement el que més li ha costat. Hi ha hagut cops, petites caigudes i alguna averia mecànica, però això és el Trial… o, millor dit, això és la vida. De cada dificultat sempre se n’aprèn alguna cosa.
Ara tocarà gaudir d’uns dies de platja i d’unes vacances ben diferents, però estic segur que continuarà assaborint tot el que ha viscut aquests dies a Camprodon.
Perquè el Trial també és això. És aprendre a conduir una moto, però sobretot és créixer com a persona, fer amics i viure experiències que queden gravades per sempre. I en tot això, la Maria Giró continua sent una referència.
Bon estiu!