539.- Avui hi havia el Campionat de Catalunya de Trial de Nens a Girona i no ha sortit com esperàvem. L’Aimar ha hagut d’abandonar per una avaria mecànica.
Les avaries formen part del Trial, d’això no hi ha cap dubte. És un esport mecànic i tard o d’hora poden arribar, però avui he vist què representa això per un nen de només 8 anys que viu cada Trial i sortida trialera amb il·lusió, nervis i ganes de fer-ho bé.
Ni el seu aita ni jo mateix, després de centenars de trials a l’esquena, recordem haver hagut d’abandonar mai un Trial per una avaria mecànica i mira que n’hem viscut de dies complicats, de caigudes, de mals resultats o de trials durs, però l’Aimar, amb només una vintena de competicions, avui ja ha tastat una de les parts més ingrates d’aquest esport.
Segurament això també forma part de l’aprenentatge, perquè el Trial ensenya moltes coses: esforç, constància, sacrifici, companyerisme… però també ensenya a gestionar moments injustos. Aquells dies en què has entrenat, tens ganes de competir i, sense haver fet res malament, tot s’acaba abans d’hora per culpa d’una peça, d’un soroll estrany o d’una avaria inesperada.
Avui, més que el resultat, el que m’ha sabut greu és veure la decepció a la seva cara, perquè quan ets petit, costa entendre que hi ha coses que no depenen de tu.
Suposo que tots els que vivim aquest esport sabem que aquests dies també deixen empremta i que, amb el temps, acaben formant part del camí i dels records que et fan créixer dins i fora de les zones.
A l’Aimar només li diria una cosa… que no deixi mai que una avaria li faci oblidar per què va començar a fer Trial, perquè els trials bons passen molt ràpid, però els dies difícils són els que, sense adonar-te’n, et fan més fort, i avui, encara que no ho sembli, també ha après una part important d’aquest esport, que de vegades, fins i tot fent-ho tot bé, les coses no surten com voldries.
El que de veritat compta és continuar tenint il·lusió, seguir rient amb els amics, gaudir de les zones i tornar a posar-se el casc amb ganes de passar-s’ho bé, perquè abans que pilot, campió o resultat… sempre ha de ser un nen feliç.
De totes maneres, “a rey muerto, rey puesto”… i demà dilluns 25 de maig, que és festa a Barcelona, ja ha dit que vol anar a entrenar amb la moto de benzina, i això, al cap i a la fi, també diu moltes coses. Potser el que necessita és fer Trial sense pressió, ni classificacions, simplement gaudint de la moto i de l’esport.
