NononoNoo “noes” igual
És molt millor…
Què fa que complir 60 anys sigui tan atractiu i que alhora et faci reflexionar tant?
L’entrada a la dècada dels 60 és un esdeveniment especial per a gairebé qualsevol persona. Complir seixanta anys significa començar una nova etapa i no hi ha res millor per això, lluny de les festes sorpresa (de les que no soc gens partidari), que organitzar un mateix una festa inoblidable.
Tot i que no sabia com estarien les dades de la covid, volia convocar els meus amics trialers més propers per compartir un esmorzar i, com no, fer unes zonetes a l’àrea de Trial del Moto Club Cent Peus a Can Teià.
Malgrat que el meu aniversari és el 28 d’octubre, poc a poc els vaig anar avisant i convocant pel
dissabte 23 d’octubre. No m’agrada gens celebrar els aniversaris per endavant, però hi havia programats diferents Trials en les següent dates, i vaig estimar-me més avançar-ho cinc dies.
La idea era fer un esmorzar distès per a tots i cinc zones marcades amb dos nivells pels que vinguessin amb moto, sense cap pretensió més que passar una jornada fent el que més ens agrada: TRIAL!
Feia quasi un any que hi estava pensant, però qualsevol idea va quedar superada per la realitat. Em vaig sentir tan feliç i estimat…
I entre WhastApp i WhastApp, diferents entrebancs, el muntatge de les zones i la predisposició de tots, va arribar el dissabte 23 d’octubre. Dia que no oblidaré en la vida.
Em feia por “desmuntar-me” en algun moment. Últimament m’emociono amb certa facilitat i sabia que aquesta festa tindria molts moments emocionants i més quan “per sorpresa” va començar el meu amic Joan “camesseques” i la meva família a parlar i cantar al so de… NononoNoo “noes” igual. És molt millor…
Però fent un esforç, vaig poder aguantar tota la jornada. També és cert que estava molt tranquil, ja que amb els prop de 80 convidats que van assistir hi tinc una bona amistat, carinyo i confiança.
Cantant tots a una, rient amb moments molt divertits, sobretot quan la Mercè es va fer posseïdora de ser la “nineta dels meus ulls” i no la Bultaco Sherpa Kit Campeón, jajaja…, regals, diferents discursos i parlaments fins que em va tocar parlar a mi.
A mi també m’hagués agradat poder llegir tot el que volia dir, primer perquè no em volia descuidar de res i, segon i principal, perquè el micro imposa i com he comentat abans, em feia por desmuntar-me.
El primer que vaig fer és demanar un fort aplaudiment per agrair al Moto Club Cent Peus i tota la seva Junta Directiva, la cessió de l’àrea i les seves instal·lacions per fer aquesta festa trialera. També vaig agrair al Sergio, que amb el seu “foodtrack” va poder servir “in time” tots els esmorzars necessaris.
Tot i que no era el meu dia exacte d’aniversari també volia celebrar el retrobament amb tots els convidats, ja que hi havia alguns que no els veia des de quasi feia dos anys, alguns amb greus problemes de salut i em va fer molta il·lusió retrobar-nos tots a Sant Fost.
No estaven tots els que volia ja que alguns no van poder venir i a altres no els havia convidat, però es que en algun moment havia de tallar la llista o haguéssim col·lapsat, no sols l’àrea, si no tot Sant Fost, jajajaja….espero que no s’emprenyin. Però hi havia dos amics que no van poder venir perquè ja no estan entre nosaltres: en Jaume Estruch, que ja fa uns quants anys que ens va deixar, i més recentment l’Ian Planas. Aquí és on em va tremolar la veu, i vaig fer el cor fort per no pensar gaire en com d’injusta i cruel pot ser la vida. Nanos! Allà on esteu, un sentit record per vosaltres.
I ja, sota el meu nerviosisme, i el del Piru perquè es feia tard, vam passar a les zones animant als que no venien amb moto i als acompanyants a acostar-se fins a elles, ja que eren deu minuts a peu fent una passejada agradable.
El divendres abans, amb els marcadors oficials, vam encintar cinc zones amb dos nivells que tots van poder fer i que, pels comentaris, crec que tothom van gaudir molt. Molts zeros i molts riures fins que poc a poc vàrem tornar a la nau on ens esperava un lleuger aperitiu.
Petons, abraçades i un fins a la propera van donar punt i final a la meva festa trialera 60 ANIVERSARI.
Us deixo un vídeo d’en Marc Viñas que va immortalitzar els moments viscuts.
NononoNoo “noes” igual
És molt millor…